Grup62
Rústica amb solapes
Triar format
Format únic
Comprovar disponibilitat

D'acer

Silvia Avalloné

Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Josep Julià Ballbé
Nombre de pàgines: 344

Sinopsi de D'acer:

«D?acer és una novel·la intel·ligent i ben escrita. Un èxit merescut.» Dacia Maraini
Des dels blocs de pisos de via Stalingrad, un barri obrer de Piombino, es veu el Mediterrani, la llum, la platja i, allà lluny, l'illa d'Elba. Però no és un lloc de vacances. En aquesta terra les fàbriques i els blocs de formigó ho envaeixen tot.A Piombino tenir catorze anys és difícil. I si el teu pare no és ningú o es trenca l'esquena a les fàbriques d'acer que donen pa i desesperació a mitja ciutat, encara ho és més. Tot això ho saben bé, l'Anna i la Francesca, amigues inseparables. I també saben que en una barriada com aquesta, quan el cos adolescent comença a canviar, només hi ha dues alternatives: o t'amagues i restes exclosa del grup o exposes descaradament la teva bellesa i la utilitzes per ser algú. Elles intenten amb totes les seves forces ser algú.«D'acer és un cos a cos amb la matèria, amb l'acer de les fàbriques que es fon però també amb el cos adolescent que es transforma i canvia.» Silvia Avallone 
Rústica amb solapes
Triar format
Format únic
Comprovar disponibilitat

Fitxa tècnica

Data de publicació: 08/09/2011 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-297-6837-4 | Codi: 387188 | Format: 23 x 15 cm. | Presentació: Rústica amb solapes | Col·lecció: El Balancí | Traductor: Josep Julià Ballbé

Blog

D'acer, de Silvia Avallone

Quan una novel·la et desperta quelcom dins teu ja val la pena haver-la llegit. I quan, a més a més, t’atrapa i et captura de manera que no pots deixar de llegir-la i pensar en ella, encara és molt millor. Això és el que m’ha passat amb D’acer, de la Silvia Avallone.

Guardonada amb el Premi Capiello Opera Prima, aquesta novel·la va caure a les meves mans sense saber que al seu interior s’hi amagava una història magnífica.

No coneixia la novel·la ni l’autora de vint-i-sis anys que l’ha escrit. Per diversos factors, a més, la vaig començar pensant que era una nova novel·la adolescent, però m’ha impressionat el rerefons social que amaga entre les seves pàgines, les quals estan impregnades d’olors i colors que van des del fosc més intens al blanc més enlluernador, i els detalls en forma de paraules.

Al barri obrer de Piombino, les estacions es succeeixen any rere any sense immutar-se. A via Stalingrado, entre les parets d’un bloc de formigó, s’amaguen les vides de famílies humils entre les quals n’hi ha la de l’Anna i la Francesca, dues noies de 14 anys que en realitat són una sola. Al barri tothom les coneix i no els passa desapercebut el canvi que comencen a experimentar els seus cossos. Les noies es fan grans i això en un barri com aquest, on els adolescents creixen massa aviat, importa. Els seus pares no són ningú, homes que es trenquen l’esquena treballant a la Lucchini, la fàbrica d’acer que alimenta a mitja ciutat, però elles volen ser algú i marxar algun dia a l’Elba, l’illa que observen mentre prenen el sol vora el mar… un estiu més.

Totes les opinions de D'acer

Deixar un comentari
  • La teva valoració
Perquè la valoració sigui visible necessitem que accedeixis al teu compte Accedir