Enric Casasses, destre en mai saber, suposat poeta, prosista d'estranquis, cantant sense cantar, acadèmic de cap acadèmia, dibuixant pocatraça i lingüista d'orella, ha publicat versos en llibres (Uh, Canaris fosforescents, Coltells, Bes nagana...) i en discos (La tonalitat de l'infinit, N'ix, Tira-li l'alè...), i també proses, tant en forma de poemes (De la nota del preu del sopar del mosso) com amb forma d'articles (El poble del costat). La s...
Llegir-ne mésDiari d’Escània i Univers endins és el darrer llibre que ha publicat el popular poeta català Enric Casasses (Barcelona, 1951).
Com ja deveu haver vist, no té un títol sinó dos. I és que aquest llibre no és altra cosa que un díptic, una obra literària que conté un diari i un poema llarg, en prosa i vers respectivament, que l’autor va escriure simultàniament l’any 1980, fruit d’una estada que va fer durant uns mesos a Escània, una petita regió del sud de Suècia, d’on era natural la seva parella.
Tot i que van ser escrits fa més de trenta anys, l’Enric Casasses ens explica al pròleg totes les aventures que aquests dos textos han viscut -viatges i pèrdues en pisos d’amics- durant tots aquests anys fins que els ha retrobat, i que han acabat en una revisió i posterior publicació.
Tant el diari com el poema mostren la vida diària que portava la parella al petit poble suec: una vida rural, de contacte directe amb la natura i les petites coses, compartida amb l’avi d’ella fins la sobtada mort d’aquest, un mes després de l’arribada de la parella a Escània.
Un dels fils conductors més clarament identificables que comparteixen els dos textos és l’amistat i les vivències que van compartir el poeta amb l’avi pagès, és a dir, la relació que es va crear en poc temps entre ells.
A continuació, Nosaltres, us deixo amb uns versos del poema que està concebut com un romanç clàssic amb rima assonant:
que un pensament sol
és com un moment,
sol i separat
no té moviment,
és un mal retrat
sempre somrient,
no la veritat,
que s’està movent
com el cuc que es mou
al bec de l’ocell
Top