Els amants volàtils

A vegades et cau un llibre a les mans que no és ben bé allò que a tu t’interessa, però en canvi penses que li pot agradar força a algú que coneixes.

Això és el que m’ha passat amb Els amants volàtils. A mi, particularment, ni m’ha agradat ni m’ha desagradat; m’ha passat desaparcebut. En canvi, a la meva mare li ha agradat molt. I és probable que sigui perquè els protagonistes són més propers a la seva edat que a la meva.

Dues dones, una de veritat i una de paper, estimen massa. Estimen amb intensitat, amb ganes. Dos homes, un de paper i un de veritat, que no saben estimar, que són massa immadurs i que se senten pressionats per aquestes dones adultes i capaces.

Vides de paper i de veritat que s’entrellacen i que es modifiquen mútuament, amb homes i dones del voltant, aquests de veritat, que els donen un cop de mà per trobar el seu camí i resoldre els dubtes que els neixen des de les seves pròpies febleses.

L’Adela i la Marta, el Maurici i el Sergi, persones i personatges que no sempre tenen les mateixes respostes als mateixos estímuls. Sobretot perquè l’Adela i en Maurici són de veritat i la Marta i el Sergi són de paper. I aquests últims és més senzill fer-los canviar.

La meva mare, que és qui m’ha fet el resum, tot s’ha de dir, m’ha demanat que li deixi. Li vol passar a la seva germana. Això és el que té de bo el llibre de paper i el llibre ben escrit: que pot passar per moltes mans, encara que no a totes ens agradi amb la mateixa intensitat.

Bona lectura!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.