Núria Perpinyà és escriptora i professora de Teoria Literària a la Universitat de Lleida. Les seves novel·les, de temes i gèneres inusuals, han estat molt elogiades per la crítica: Un bon error (Empúries, 1998), un experiment científic i homosexual; Una casa per compondre (Empúries, 2001), un àcid retrat arquitectònic on una pianista busca pis; i Mistana (Proa i Premi Nacional de la Crítica, 2005), una tragèdia amb boira sobre la bogeria. A pa...
Llegir-ne mésLa Sara se’ns estrena fent una ressenya al Nosaltres. Hem aprofitat que és actriu perquè ens expliqui què li ha semblat Els cal·lígrafs, de Núria Perpinyà, des d’aquesta vessant.
El teatre, en principi, no està pensat per ser llegit sinó per ser vist. Per tant, posar-se davant d’un text teatral sense haver-lo vist en escena pot resultar estrany. Però us recomano l’experiència perquè a part de lector et converteixes en director mentre muntes dins del teu cap les escenes que llegeixes. Així doncs, jo puc dir que sí que he vist Els cal·lígrafs de Núria Perpinyà, però dins del meu cap i sota la meva direcció.
Núria Perpinyà ens presenta quatre personatges: dos professors universitaris, una catedràtica i la única estudiant de la Càtedra de Cal·ligrafía Antiga. L’acció transcorre durant tot un curs acadèmic especialment tens pel perill de què la càtedra quedi obsoleta. L’obra es construeïx damunt les contraposicions de pols oposats: Artesania o Tecnologia? Romanticisme o Progrés? I un clàssic: Visceralitat o Racionalitat? D’altra banda, les relacions acadèmiques (i les que no ho són!) dels personatges també són un joc d’estira i arronsa constant on algunes escenes del passat encara pesen.
Top