Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta l’ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Tancar
Planeta de Libros
Anar al recomanador
Història de la meva puresa

Francesco Pacifico

Tria format

Història de la meva puresa

Francesco Pacifico

Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Número de pàgines: 336
Una novel·la punyent sobre les contradiccions religioses d?un jove italià ultracatòlic.
Sinopsi de Història de la meva puresa:
En Piero és jove, té espatlles amples de campió, una dona bella i enamorada i un pare ric. Però res en ell té les traces de tanta fortuna burgesa, perquè fa poc que Piero Rosini s'ha convertit en un catòlic fervent fins a la intransigència, que, per pocs diners i major glòria de la fe, treballa a l'editorial Non Possumus. Heroi de la renúncia i l'abstinència sexual, res sembla poder-lo distreure del camí recte.Però només caldrà una imatge entrevista en un bar per fer miques totes les seves conviccions. Des d'aquell vespre en què Piero va veure ballar la seva cunyada Ada no s'ha pogut treure del cap la imatge del seu pit virginal. Inquiet, mentre les seves certeses trontollen i l'empresonen i el seu passat torna a fer-se present, en Piero decideix canviar d'aires i fugir a París, la ciutat de tots els vicis i totes les temptacions.Amb un estil precís i fulgurant, i una mirada irònica i alhora íntimament tràgica, Francesco Pacifico dóna veu a un protagonista magistralment imperfecte, inoblidable.  
El vull L’he llegit
Tria format

Fitxa tècnica

Data de publicació: 03/11/2011 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-297-6863-3 | Codi: 387231 | Format: 15 x 23 cm. | Presentació: Rústega amb solapes | Col·lecció: El Balancí | Traductor: Teresa Muñoz Lloret

Blog

Història de la meva puresa

Fabio Rossini és el quart i més petit dels germans d’una família, com diria jo, com a mínim… peculiar.

Els dos nois més grans es dediquen al noble art de no fer res i la seva màxima inquietud és seure al sol en alguna terrassa cèntrica de la bella Roma, amb la Gazetta dello Sport a les mans, mentre belluguen amb artística harmonia i estudiada indolència els seus peus calçats amb unes estupendes Tods.

Després ve la germana, estrambòtica com ella sola, editora més o menys exitosa d’una sèrie de publicacions marcades per l’escàndol i la provocació.

En Fabio és l’últim dels germans d’aquesta família amb cognom de canelons. Té uns anys pròspers i bons, és físicament guapot, però per causes misterioses, de la nit al dia, cau en un frenesí místic i profundament catòlic que li posa tant el cos com la vida del revés.
Treballa en una editorial diametralment oposada a la de la seva germana, on d’escàndols i històries sicalíptiques, res de res.

Es dediquen a Déu en cos i ànima i miren de fer el bé i sembrar la llavor cristiana per tot arreu. Però una de les publicacions que el nostre noi té entre mans i que tracta un tema delicat i espinós, provoca que en Fabio marxi de Roma per tal de posar com més distància millor, i…. a París que se’ns en va.

A partir d’aquest moment li passen coses de tota mena que posen constantment a prova la seva castedat, les seves promeses i les seves conviccions més arrelades.

Història de la meva puresa, de Francesco Pacifico, és un llibre original, diferent, tràgic i divertit alhora. Rabiosament fred i modern.

Escrit amb un to i un ritme que convida a llegir-lo de manera frenètica i ansiosa.

Brrrrrr!! Té un no sé què que fa que aquest noi ens faci patir!

Totes les opinions de Història de la meva puresa

Aquest llibre té 0 Comentaris Deixa el teu comentari
No hi ha comentaris del llibre