Katherine Pancol va néixer a Casablanca, el Marroc, i quan tenia cinc anys es va traslladar a viure a França. Periodista de professió, va escriure la seva primera novel·la quan un editor l’hi va demanar. I l’èxit li va arribar de seguida. Ha viscut arreu del món, ha fet cursos d’escriptura creativa i és autora de moltes novel·les, entre les quals destaquen la trilogia Els ulls grocs dels cocodrils, El vals lent de les tortugues i Els esquirols...
Llegir-ne mésLa Sophie és molt jove i bonica. Té tota una vida per davant, i moltes, moltes ganes de viure-la.
Té una germà més petit i una mare bastant jove i separada que estima els seus fills per damunt de tot.
La novel·la va, bàsicament, del moviment hormonal de la Sophie. La noia es deixa estimar i gaudeix del sexe a base de bé, però no acaba de trobar el seu nord, i molt menys el seu príncep blau.
Quan el noviet de torn li diu vine, ella hi va. Si li diuen que s’aixequi, s’aixeca. Si li diuen que s’arrossegui, s’arrossega. No sap dir que no, no sap ben bé què vol, i això li crea un malestar permanent quan ella mateixa veu que una relació que comença sent gairebé perfecta, al cap d’uns mesos es transforma primer en un calvari i després en una porqueria.
El que més m’ha agradat de tot és la manera com la Sra. Pancol tracta el tema del sexe. Sent com és tremendament explícita, en cap moment cau en la grolleria o la vulgaritat. És didàctica, atrevida, moderna i respectuosa, i netejadora de ments caduques i embrutides. En aquest sentit, la confiança absoluta del fills en sa mare és per treure’s el barret, i és cent per cent creïble.
Es tracta, simplement, de “la joie de vivre” sense complexos: gaudir i mirar de ser ben feliç.
Aquí transcric una petita frase que il·lustra bastant bé l’essència de tota la novel·la:
Per què quan som petits no ens ensenyen que tot és possible, en comptes de tancar-nos en un univers de prohibicions i complexos?
Aquesta dona té més raó que un sant…
Llegiu-la. De veritat que no perdreu el temps.
Top