La melancolia dels oficials és la darrera novel·la -de fet es podria dir que acaba de sortir del forn- de l’escriptor Joan Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963).
Ambientada a les darreries de la Guerra d’Algèria, a finals de la dècada dels cinquanta, La melancolia dels oficials esdevé una novel·la bèl·lica i d’espionatge, però no només, ja que també podreu trobar referències històriques i culturals, a més d’una clara radiografia de la condició humana evidenciada per l’aflorament de diversos sentiments i reflexions -una barreja d’allò tan nostre del seny i la rauxa-, especialment per part del protagonista, el comandant francès Daniel Valls.
Un Daniel Valls, protagonista i narrador en primera persona, que l’autor recupera de les seves anteriors novel·les Les Rambles de Saigon (1995) i La presonera d’Alger (2002), i que va explicant al lector, gairebé com si d’un relat es tractés, les atrocitats que els militars poden arribar a cometre durant una guerra en forma de tortures, atemptats, traïcions, etc.
Els lectors hem d’agrair a Joan Daniel Bezsonoff la riquesa del seu lèxic i la seva capacitat de fer referència a tants aspectes històrics, culturals i humans amb la brevetat que ho fa, ja que per alguns autors hauria estat molt fàcil caure en la temptació d’afegir-hi algun centenar de pàgines amb explicacions i dades que, sincerament, crec que no trobareu a faltar.