La pell de l’aigua és la darrera novel·la de l’escriptora Isabel Olesti (Reus, 1957), amb la qual va guanyar el Premi Mallorca 2011.
Aquesta novel·la obliga al lector a viatjar cap enrera en el temps, a la Barcelona cultural i social dels inicis de la democràcia, una ciutat encara molt dividida entre la part alta -de la Diagonal cap amunt- i la part baixa -de les Rambles cap avall-. I en aquest marc, l’autora ens situa a la protagonista, una dona amb molta vida interior que es troba immersa en els seus records i els seus somnis, fet que la fa enyorar el seu passat i no acabar d’acceptar el seu present.
Uns records de puresa que la porten a la seva infantesa i joventut de nena de poble, innocent, envoltada de rius i muntanyes, que es va veure trencada per un embaràs inesperat que la va portar cap a Barcelona. I a la gran ciutat, mare d’una família benestant, amb un dia a dia monòton, es troba fora de joc, absent, i amb l’anhel de veure el mar.
I el que havia de ser una bona jornada familiar anant a veure el Papa, es converteix en el punt d’inflexió de la seva vida. Aquella tarda entre l’aiguat immens que queia i la incapacitat de caminar entre la multitud fa que se separi de la resta de la família i enfila amb un taxi cap a les Rambles.
I una vegada allà descobrirà una altra Barcelona: la de la prostitució, les pensions, els bars, la generositat dels marginals, etc. I aquesta realitat la trasbalsa; hi queda atrapada i entra en una espiral gairebé onírica que li fa perdre la noció del temps, oblidant-se de la família, anant una mica a la deriva. Però una deriva que al final la portarà al punt de partida.
La lectura de La pell de l’aigua és trepidant, de les que atrapen al lector i el fan acompanyar la protagonista per tot el seu itinerari, tant el real com l’oníric. Però també és una lectura d’aquelles que permeten pensar i, perquè no, també opinar al lector sobre la conducta que adopta aquesta dona, que decideix deixar-ho tot enrera, i gairebé oblidar-se de les filles per seguir uns passos que, en certa manera, tenen alguns paral·lelismes amb els que en el seu moment va seguir la seva mare.
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Top