Grup62
Butxaca
Triar format
Tria el teu format
Veure opcions de compra

La pressa del temps

Editorial: labutxaca
Col·lecció: LABUTXACA
Nombre de pàgines: 208

Sinopsi de La pressa del temps:

De vegades passem anys de rutina i, en un instant, la nostra vida canvia. Un descobriment, una girada, que apareix com a crucial, i el present brilla i fins ens enlluerna.Cada un dels arguments que conté La pressa del temps ha enxampat l'autora i ha captat el seu interès fins a afermar-lo amb un bon ham de paraules, seguint cada personatge en la seva aventura.La mirada hi és maliciosa, dramàtica, irònica; a hores, tendra i, sovint, un flaix poètic irromp en l'aventura dels personatges, amb una claror densament humana. 

Butxaca
Triar format
Tria el teu format
Veure opcions de compra

Sobre la autora de La pressa del temps

© Xavier Torres-Bacchetta

Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l’autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990) i Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d’Or 1993 i Nacional de Literatura 1993). La seva obra com a novel·lista...

Llegir-ne més

Per què llegirLa pressa del temps

1

La pressa del temps són narracions de diversos personatges marcats pel seu passat a través d’una singularíssima mirada.

Fitxa tècnica

Data de publicació: 14/06/2017 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-17031-05-3 | Codi: 10185636 | Format: 12,5 x 19 cm. | Presentació: Rústica sense solapes | Col·lecció: LABUTXACA | Sentit de lectura: Occidental

Blog

Temps sense presses

 

Fa uns quants dies vaig conèixer la Maria Barbal (vegeu He conegut la Maria Barbal!) i vaig tenir sort: plovia. Hi havia pocs taxis al lloc on vam enregistrar el podcast que us adjunto al final d’aquest comentari i això va propiciar que la pugués acompanyar en cotxe durant uns minuts. Aquesta estoneta de recolliment en una Barcelona col·lapsada em va servir per conversar amb una autora a qui jo havia llegit feia anys, quan va publicar Carrer Bolívia. En vam estar parlant, d’aquell llibre, i de Pedra de tartera, i dels llibres de recomanació escolar, i de com li agrada el contacte amb els lectors, i de la seva inquietud quan algú li diu que no ha entès un text…
El temps, efectivament, va passar depressa...

Totes les opinions de La pressa del temps

Deixar un comentari
  • La teva valoració
Perquè la valoració sigui visible necessitem que accedeixis al teu compte Accedir