Grup62
Rústica amb solapes
Triar format
Tria el teu format
Comprovar disponibilitat

L'ou d'or

Editorial: Edicions 62
Temàtica: Novel·la negra
Col·lecció: El Balancí
Nombre de pàgines: 344

Sinopsi de L'ou d'or:

Un nou cas del comissari Brunetti.

L'ou d'or té a veure amb la mort, sigui per una sobredosi accidental o per suïcidi, d'un noi sord i mentalment discapacitat. Brunetti està astorat que un noi amb aquestes qualitats s'hagi pogut suïcidar i, atès que al llarg dels anys l'havia vist pel barri, es permet donar una ullada a la seva vida per intentar entendre què li ha pogut passar. Això el porta a trobar-se amb la mare del noi i a assabentar-se de les circumstàncies del seu naixement. Però res del que Brunetti descobreix li aporta arguments clars sobre la seva mort. I d'això va la novel·la. A estones també es dedica a analitzar la societat que permet que una persona desvalguda com aquesta pugui créixer de la manera en què ell ho fa.»

Rústica amb solapes
Triar format
Tria el teu format
Comprovar disponibilitat

Sobre la autora de L'ou d'or

Ivan Giménez-Seix Barral

Donna Leon, d’origen espanyol i italià, va néixer a Nova Jersey el 1942. Va estudiar a Perusa i a Siena, va treballar com a guia turística a Roma, com a redactora de textos publicitaris a Londres i com a professora d’anglès en diverses escoles nord-americanes d’Europa i d’Àsia. Des del 1981 viu a Venècia, dedicada de ple a les seves dues grans passions: l’òpera i la literatura. Experta en música barroca, és la productora i consultora artística...

Llegir-ne més
Informa't de les nostres novetats de novel·la negra
Apunta't i t'informarem de les nostres novetats més destacades
Carregant...

Fitxa tècnica

Data de publicació: 21/05/2013 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-297-7122-0 | Codi: 387003 | Format: 23 x 15 cm. | Presentació: Rústica amb solapes | Col·lecció: El Balancí

Blog

L'ou d'or, de Donna Leon

Ja tenim aquí la Donna Leon del 2013 i amb un títol una mica desconcertant: L’ou d’or. En realitat, per com va l’argument, crec que s’hauria de dir La gallina dels ous d’or, fent referència a la faula de l’escriptor grec Isop. Tothom coneix el missatge moral i educatiu d’aquesta faula:  l’avarícia desmesurada trenca el sac de la riquesa.

En aquest nou cas del comissari Brunetti no espereu una novel·la trepidant d’intriga o de persecucions per l’estimada Venècia, que fa sempre de teló de fons. Aquest llibre té un altre estil…

“Brunetti en tenia prou amb la possiblitat d’estar-se dret i contemplar els edificis i la llum, fascinat, com li passava sovint, per la bellesa infinita. Pedra, cel, or, marbre, espai, proporció, caos, desordre, glòria.” P. 154

“… quan passaven per davant de Sant Giorgio, es va girar cap a Brunetti i li va preguntar amb una veu totalment normal: -No es cansa mai de tanta bellesa?
Ell va mirar més enllà de la dona, cap als núvols que corrien darrere la cúpula.
–Mai.  –La resposta era automàtica, espontània, sincera.” … p. 225

La novel·la planteja un cas que investiga Brunetti, impressionat per la mort d’un discapacitat que sembla no existir en els registres oficials on tots nosaltres entrem des del moment que naixem: DNI, targeta sanitària, documentació fiscal. La Paola coneixia aquest discapacitat i és la seva compassió la que incitarà l’inspector a iniciar i prosseguir les investigacions, tot i no haver-hi cap cas obert. La impossibilitat de parlar i d’escoltar del discapacitat és una altre motiu afegit de compassió: per a Brunetti el llenguatge és un element que ens humanitza i que és objecte de joc familiar. Com molts en les nostres cases, on tenim paraules, termes i expressions pròpies, el significat de les quals s’escapa a qui no forma part del cercle íntim.

La novel·la és menys negra i més social que les anteriors. Brunetti, com Donna Leon, va madurant i observa i reflexiona contínuament sobre el comportament dels altres des d’una perspectiva moral. La crítica social i política, especialment pel que fa a la corrupció, va apareixent sovint en el llibre.

“—El tresorer d’un partit polític roba tretze milions d’euros, i els polítics es posen histèrics amb la immigració il·legal  –va dir Brunetti amb veu cansada.
–S’ha ofert a tornar-ne cinc –va dir ella, amb veu de prudent honestedat.” p. 132

Aquestes crítiques políticosocials i reflexions morals, juntament amb algunes prolixes descripcions d’actes quotidians com el de prendre una camamilla o un cafè, resten ritme a la novel·la, però en qualsevol cas, els fans de Donna Leon se sentiran, com sempre, còmodes de retrobar tots els elements i personatges de les seves novel·les. De fet, n’hi ha un de nou… la comissària Griffoni!

Totes les opinions de L'ou d'or

Deixar un comentari
  • La teva valoració
Perquè la valoració sigui visible necessitem que accedeixis al teu compte Accedir