Memòria de l'aigua.

 Maria Mercè Marçal i Serra (Ivars d'Urgell, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) va ser poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana i, per un temps, editora. En la seva trajectòria vital i literària sempre va assumir, de manera coherent, la famosa divisa amb la qual va encapçalar el seu primer llibre, Cau de Llunes (Premi Carles Riba 1976): "A l' atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzar de ser tres voltes rebel". La seva única novel·la La passió segons Renée Vivien, va obtenir, entre d'altres guardons, el premi Carlemany 1994. Usà com a nom de ploma "Maria-Mercè Marçal". 
JUntament amb Cau de llunes destaquen Bruixa de dol, Sal oberta, La germana, L'estrangera i Desglaç (aplegats per ella mateixa el 1989 a Llengua abolida), tots ells títols essencials en la poesia contemporània. 

Mercè Ibarz (Saidí, 1954) és narradora, periodista cultural i assagista. El 2020 va aplegar a Tríptic de la terra la crònica La terra retirada (1993), traduïda al castellà, la novel·la La palmera de blat (1995), traduïda al francès, i la inèdita i inclassificable Labor inacabada, en un volum d'imminent publicació en castellà. Autora dels reculls de contes A la ciutat en obres i Febre de carrer, que conformen el volum Contes urbans; les novel·les No parlis de mi quan me’n vagi i Vine com estàs; l’assaig L’amic de la Finca Roja, estudis i exposicions sobre Luis Buñuel, compilacions de textos crítics de Maria-Mercè Marçal i de contes d'Anna Murià. La seva obra ha rebut alguns premis. Curadora de l'exposició L'altra Rodoreda. Pintures & collages, coautora de Rodoreda Paisatges i autora de nombrosos textos més sobre l'autora des de 1991. El 2022 va publicar un esplèndid Retrat de Mercè Rodoreda. Articulista a VilaWeb i El País.