Quan vam rebre Per una mort apropiada, de Marc Antoni Broggi, hi va haver un moment que ens va fer una mica de respecte el tema de qui de Nosaltres l’havia de llegir. El tema de l’eutenàsia i el com es porten a terme els últims instants de la vida d’una persona són qüestions delicades, i que no sempre ve de gust llegir. Però en Lluís-Emili ens el va demanar i ens n’ha fet una magnífica ressenya. Aquí la teniu:
L’honestedat comença amb el títol. Broggi explica perquè no parla de mort “digna”: el concepte de dignitat pot tenir unes ressonàncies “heroiques” que són lluny de la proposta de l’autor. Ell defensa una mort apropiada, en el sentit d’adequada i també en el sentit que el moribund se la fa pròpia: és la seva mort i cal que sigui com ell vulgui fins al darrer moment.
Una vegada i una altra va insistint en el canvi de perspectiva que cal en les persones que l’envolten: ell (o ella) no ha de ser el pacient i prou, se li ha de deixar ser l’agent d’aquest moment tant personal i intransferible. Totes les accions han de fer-se sota aquesta premissa, tant per part de l’entorn més íntim com pel que fa als professionals de la sanitat i a les institucions.
Els temes tractats són molts i importants: el dret a ser informat i a no voler ser informat, el dret a ser consultat sobre què cal fer en decisions importants com ara la continuïtat o no de tractaments, les intervencions arriscades, la sedació… Fins al darrer moment ha de poder (si n’és físicament capaç) intervenir sense que es prenguin opcions en el seu nom, ni que se suposi que es prenen pel seu bé.
El llibre conté un munt d’idees interessants sobre l’acceptació del fet de la mort propera, sobre la comunicació de les males notícies, sobre la companyia al malalt i la solitud, sobre el moment en què “la lluita que fins aleshores es mantenia contra la malaltia pot haver canviat de sentit i dirigir-se a conseguir la màxima qualitat de vida per al malalt que ha de viure el seu final”, sobre la compassió, sobre les “mentides pietoses”…
I també és ple de suggeriments i informació sobre l’eutanàsia, el Document de Voluntats Anticipades (DVA), el marc legal català i espanyol actual, i l’actitud dels professionals (destaquem com cada vegada que en té ocasió fa una gran lloança del paper de les infermeres). Fins i tot, al final, hi ha una breu incursió en el tema del suïcidi assistit.
Broggi afirma que, tot i la molta bibliografia que existeix, les millors aproximacions al tema de la vivència de la mort propera les troba en els artistes: poetes, novel·listes, cineastes… i d’aquí la multitud de cites il·lustratives.
¿A qui s’adreça el llibre? Que al cap i a la fi és el mateix que preguntar ¿a qui pot interessar? La resposta és senzilla: a totes les persones que un dia es moriran, a totes les persones que són, seran o poden ser a la vora de malalts, als professionals del ram de la salut, als legisladors, a les institucions polítiques i sanitàries. En resum: a tothom.
Top