Tot jo és una exageració

Bartomeu Fiol i Móra (Palma de Mallorca, 1933). És poeta i llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat de Madrid, però ha desenvolupat també altres oficis, com ara hoteler o llibreter. Però com autor i, sobretot, com a poeta, Bartomeu Fiol marca una època de la poesia catalana a les Illes. Des de molt jove es va veure influït per les veus de Blai Bonet o de Rosselló-Pòrcel, lectures que l'acompanyarien ja des dels anys universitaris. Així, en els 50 publica petites provatures, en forma de poemes solts o de reculls: recordem L'últim (1955). Són edicions fetes de manera privada que, amb posterioritat, no ha volgut incorporar a la seva obra. De fet, aquesta comença amb Calaloscans (1966), un llibre amb certs ressons de Salvador Espriu que ha estat glossat per Jaume Pomar com a "símbol d'una realitat més vasta i mite d'una utopia per tal de reflexionar sobre una col·lectivitat, les seves limitacions i les possibles alternatives de cara a l'esdevenidor".