Grup62
Rústica amb solapes
Triar format
Format únic
Comprovar disponibilitat

Una forma de vida

Amélie Nothomb

Col·lecció: ANAGRAMA/EMPURIES
Nombre de pàgines: 112

Sinopsi de Una forma de vida:

Una nova entrega autobiogràfica d'Amélie Nothomb
Una forma de vida és una nova entrega autobiogràfica d'Amélie Nothomb, una de les autores més importants del panorama europeu actual. Aquí ens reprodueix la correspondència que manté amb en Melvin Mapple, un soldat nord-americà destinat a l'Iraq que, a través de les cartes, explica a l'autora el seu mètode peculiar de protesta contra la guerra: lluny de manifestar disconformitat amb una vaga de fam, en Melvin decideix menjar, devorar, engreixar-se fins a rebentar, de manera que en dos anys de missió ha sumat cent trenta quilos als noranta que pesava al principi. Aquesta tendència bulímica té a veure amb la guerra i, sobretot, amb el rebuig que es provoca a si mateix per culpa de totes les atrocitats que ha comès. Per mitjà de la correspondència, anem coneixent millor en Mervin Mapple, i descobrim les reaccions que les seves cartes provoquen en Amélie Nothomb, fins a arribar a un final inesperat i terrorífic.
Rústica amb solapes
Triar format
Format únic
Comprovar disponibilitat

Fitxa tècnica

Data de publicació: 15/03/2012 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-9787-768-8 | Codi: 174790 | Format: 14 x 21,5 cm. | Presentació: Rústica amb solapes | Col·lecció: ANAGRAMA/EMPURIES

Blog

Una forma de vida, d'Amélie Nothomb

En Pablo s’ha llegit Una forma de vida, d’Amélie Nothomb i ens n’ha fet la ressenya. Aquí la teniu:

Aquest llibre té com a protagonista una noia, l’Amélie, que rep cartes i missives d’un soldat nord-americà que li va explicant –i això ho sabem des de la primera pàgina, pràcticament- que pateix un transtorn alimentari. Tots els horrors que ha patit a la guerra, tots els combats, els morts, la misèria humana que ha viscut l’ha acabat afectant de tal manera que l’única cosa que pot fer és menjar. I ho fa contínuament. No pot parar de menjar i menjar.

Immediatament, l’autora del relat –i també coprotagonista- s’interessa per l’estat d’aquest soldat i mantenen durant tot el llibre una llarga i i intensa correspondència. A més, entre missiva i missiva, Amélie Nothomb va pensant sobre els perquès d’aquesta guerra a l’Iraq on està destinat en Melvin –el soldat- i també entra en una espècie d’espiral reflexiva sobre el consumisme, la nostra societat, la condició humana i com ens relacionem amb allò que és a d’altres països…

Un parell de coses que heu de saber sobre aquest llibre: la primera és que es tracta d’un relat terriblement amè, que es llegeix molt ràpidament; i l’altra és que el final no us deixarà indiferents. Amélie Nothomb ha aconseguit, sigui com a personatge o com a autora, fer un llibre de ficció on ella forma part del relat i que tracta temes que no són els més habituals en les meves lectures, però que han aconseguit que m’hi enganxi, i molt.

Totes les opinions de Una forma de vida

Deixar un comentari
  • La teva valoració
Perquè la valoració sigui visible necessitem que accedeixis al teu compte Accedir