Antaviana

Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) va començar la seva carrera com a articulista i ninotaire i l’any 1936 va debutar amb el recull de contes El primer arlequí i la novel·la La glòria del doctor Larén. Voluntari a l’exèrcit republicà, en acabar la Guerra Civil es va haver d’exiliar, primer a França i, posteriorment, a Mèxic, on va viure vint-i-dos anys, fins que el 1962 va tornar a Catalunya. En la seva extensa obra cal destacar els reculls de contes Cròniques de la veritat oculta (1954), Gent de l'alta vall (1957), Invasió subtil i altres contes (1978) i Tot s'aprofita (1981), les novel·les L’ombra de l’atzavara (1964) i Ronda naval sota la boira (1966), i un llibre de cròniques sobre la guerra (Unitats de xoc, 1938). El 1986 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Pere Calders és a dia d'avui un dels autors més llegits de la literatura catalana.

Dagoll Dagom fou creada el 1974 per Joan Oller, i s’estrenà amb dos espectacles d’arrel poètica:Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos (1974), amb textos de Rafael Alberti, iNocturn per a acordió (1975), amb textos de Joan Salvat-Papasseit. Els seus primers espectacles amb èxit de públic van ser No hablaré en clase (1977), Antaviana (1978) i Nit de Sant Joan(1981). Aquestes obres consagraren la companyia com una aposta diferent dins el panorama del teatre català. A partir d’aleshores la seva carrera, sota la direcció artística de Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, ha estat fulgurant. Destaquen els musicals Glups!! (1983), El Mikado (1986), Mar i cel (1988/2004/2014), Flor de nit (1992), T’odio, amor meu! (1995), Pigmalió(1997), Pirates (1997), Cacao (2000) o Aloma (2008). També han fet sèries de televisió de molt èxit com Oh, Europa! (1993), Oh, Espanya! (1996), La memòria dels Cargols (1999), Psico-express (2001) i La sagrada família (2009).