Arbres

Josep Carner (Barcelona, 1884 – Brussel·les, 1970) és un dels grans poetes del segle XX. Entre els trenta i els quaranta anys, mentre encara residia a Catalunya, va donar mostres de la seva primera plenitud amb llibres tan extraordinaris com La paraula en el vent (1914) o L’oreig entre les canyes (1920). Des del 1921 va viure a l’estranger, primer com a membre del cos diplomàtic espanyol i, després de la guerra civil, com a exiliat. El veire encantat (1933) és un dels llibres cabdals de la seva segona plenitud, que culmina amb l’obra mestra Nabí (1941). L’última gran fita de la seva llarga trajectòria va ser el volum Poesia (1957), en què va refondre els llibres anteriors, va corregir molts dels poemes antics i n’hi va afegir de nous.