Barcelona, 1957. Daniel Sempere i el seu amic Fermín, els herois de L’Ombra del Vent, tornen de nou a l’aventura per afrontar el desafiament més gran de les seves vides.
Just quan tot començava a somriure’ls, un inquietant personatge visita la llibreria de Sempere i amenaça de desvelar un terrible secret que fa dècades que està enterrat en la fosca memòria de la ciutat. En conèixer la veritat, Daniel comprendrà que el seu destí l’arrossega inexorablement a enfrontar-se a la més gran de les ombres: la que està creixent en el seu interior.
Plena d’intriga i emoció, El Presoner del Cel és una novel·la magistral en què els fils de L’Ombra del Vent i El Joc de l’Àngel convergeixen a través de l’encís de la literatura i ens condueixen cap a l’enigma que s’oculta en el cor del Cementiri dels Llibres Oblidats.
Carlos Ruiz Zafón (Barcelona, 1964 - Los Angeles, 2020) és un dels autors més reconeguts de la literatura internacional dels nostres dies i l’escriptor espanyol més llegit a tot el món després de Cervantes. Les seves obres han estat traduïdes a més de cinquanta idiomes. El 1993 es dona a conèixer amb El Príncep de la Boira, que forma, amb El Palau de la Mitjanit i Les Llums de Setembre, la Trilogia de la Boira. El 1998 arriba Marina. El 2001 p...
Llegir-ne mésEl Zafón m’agrada. Molt! I com tots els fans estava frisant per obrir aquesta nova porta cap al Cementiri dels Llibres Oblidats, perquè quan em vaig acabar de llegir El Joc de l’Àngel em vaig quedar amb ganes de més. Si aquella em va semblar una novel·la de les que, quan la tanques, et rosega el cuquet per tornar-la a llegir, aquesta, El Presoner del Cel, és de les que et deixa amb el neguit de voler llegir la propera immediatament!
L’únic inconvenient que hi trobo a les novel·les del Carlos Ruiz Zafón és que tothom en parla i, per aquesta raó, sovint acabes sentint coses que no voldries haver sabut abans d’encetar la lectura. Per això no us n’explicaré massa: seria un sacrilegi aixafar-vos el plaer de la descoberta d’aquest llibre, però sí que us vull dir que és un nexe entre L’Ombra del Vent i El Joc de l’Àngel que et fa qüestionar fins i tot si l’ordre cronològic o l’ordre de publicació són els millors per llegir aquestes obres.
De debò, llegiu-la, llegiu-la (i passeu pel Poblenou a fer part de la ruta). Us deixo només amb una conversa…
- Protegir-me? A mi? De què?
- De la veritat, Daniel…, de la veritat.
Top