Els contes de Ramon Erra exploren el misteri de la vida amb una mirada àvida i burleta alhora. Premi Mercè Rodoreda 2011
La vida, dalt d'un tren, es veu d'una altra manera. Puja un desconegut i us explica el seu drama. Arribeu a una estació i us hi trobeu un personatge, de drama o de comèdia? El rail, la vida, us té encarrilats, no podeu canviar l'itinerari, però podeu baixar abans. La ciutat que deixeu enrere us entristeix, ho espereu tot de la ciutat d'arribada. Hi ha llocs que, només pel nom, ja esgarrifen. N'hi ha d'altres que prometen tota la felicitat i en canvi amaguen crims horribles. De nit, el xiulet d'un tren pot ser un crit d'esperança. Una andana abandonada pot crear il·lusió de vida, mentre que un indret pensat per al turisme de masses pot aparèixer buit i desolat. Agafar la vida per rail és deixar-se portar, voler conèixer, passar pàgines.
Ramon Erra va néixer a Vic el 1966, però es considera lluçanenc al cent per cent. Viu entre el Lluçanès i Canet de Mar. És llicenciat en ciències polítiques. Fa classes a l'escola d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Ha fet col.laboracions a El 9 Nou, La Marxa, El Temps, Presència, El Temperi, La Rella, l'Avui, Vivre en Poésie i Descobrir Catalunya. El 2001 va obtenir el premi Rafel Cornellà per un retrat literari de Bohumil Hrabal. La seva pr...
Llegir-ne mésLa vida per rail és el darrer llibre de contes de l’escriptor català Ramon Erra (Vic, 1966), autor, a més de relats, de novel·les, de llibres de viatges i de novel·les juvenils. Amb La vida per rail va ser guardonat amb el Premi Mercè Rodoreda 2011 convocat per Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana.
Aquest magnífic recull de vint-i-tres relats és gairebé una successió d’odes o de petits homenatges a tot allò que pot succeir durant un viatge, o a les múltiples i diverses situacions en les quals ens podem trobar viatjant.
Amb el fil conductor de les estacions i els vagons de trens, La vida per rail ens obre un ventall d’històries protagonitzades per personatges de diverses naturaleses i orígens, desconeguts que per uns moments comparteixen, si més no, la vista d’un mateix paisatge i la vida dels quals, paradoxalment, descarrila d’una manera o d’una altra.
A vegades en situacions versemblants i en d’altres amb tocs inesperats, Ramon Erra, amb un vocabulari directe, senzill i sense estridències, passeja els seus personatges per les estacions i carrers d’algunes de les ciutats més maques Europa, fent-nos partíceps i companys de viatge als lectors. Uns viatges que, com la vida mateixa, avancen en paral·lel però, això sí, tenen sempre un punt de partida i un punt d’arribada que fan de nexe.
Perdoneu que tregui ara la meva vena més poètica però, que bonica que és la imatge dels dos rails en paral·lel que en la llunyania de l’horitzó s’ajunten. I s’ajunten com les nostres vides quan, cadascú de Nosaltres, des d’on estiguem -al sofà, al llit, a l’andana del metro, al bus o a la sala d’espera del metge, per exemple- compartim la lectura d’un mateix llibre.
I és que, si dubteu de la idea de que es pot viatjar llegint, La vida per rail us traurà de dubtes des de bon principi.
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
_201504301321.JPG)
Top