Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta l’ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Tancar
Planeta de Libros
Memòries (I)
Història d'una convicció (1930 - 1980)
Tria format

Memòries (I)

Història d'una convicció (1930 - 1980)
Editorial: Editorial Proa
Col·lecció: FORA COL·LEC
Número de pàgines: 400
Un repàs a la Història explicada en to planer, entranyable i col·loquial
Sinopsi de Memòries (I):
"Sóc fill del Florenci i la Maria ... No em puc remuntar gaire per l'arbre genealògic. Sempre he admirat la gent que coneix bé la seva família. Com el meu amic Jaume Riera de Premià de Dalt, que a la façana de casa hi va poder fer figurar la data més llunyana de la llar i dels avantpassats: el 1170. Jo no arribo més enllà dels avis".Així, de manera planera, col·loquial, entranyable i com qui parla en veu alta comencen les memòries de Jordi Pujol, el polític sens dubte més important que ha donat Catalunya en els darrers segles. Unes memòries que, enllà de l'itinerari personal de qui les protagonitza, s'entrelliguen amb els eixos fonamentals de la història de la Catalunya contemporània. No es pas debades que Jordi Pujol ha estat una peça fonamental del catalanisme del segle XX, un líder polític carismàtic en la clandestinitat sota la dictadura franquista i president de la Generalitat de Catalunya durant sis legislatures consecutives
El vull L’he llegit
Tria format

Fitxa tècnica

Data de publicació: 01/11/2007 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-8437-045-1 | Codi: 10023839 | Format: 13 x 19,5 cm. | Presentació: Tapa dura sense s/cob(cartoné) | Col·lecció: FORA COL·LEC

Blog

Memòries I de Jordi Pujol

Les Memòries d’en Jordi Pujol és un llibre curiós. No sóc una gran lectora de Memòries, de manera que és un gènere que em descol·loca. En Jordi Pujol és una de les figures claus de la política catalana, estatal i europea de les darreres dècades. Això s’ha dit i s’ha repetit milers de vegades, però a més, és cert. Els tòpics, a vegades, es basen en la realitat i aquest n’és un.

Memòries - De la bonança a un repte nou (1993-2011)

El títol de les memòries del President Pujol diuen que s'acaben el 2011 però en realitat arriben fins el 2003, que és quan el President Pujol es va retirar de la primera línia política. Tot i això, com que hi ha constants referències a èpoques posteriors (i un epígraf, i unes quantes entrevistes, i un programa del Jordi Évole, entre d’altres), Pujol també parla de temes més actuals.

El primer volum de les memòries d’en Jordi Pujol servien per saber qui és, què volia i per què ho volia com ho volia el President Pujol. El segon volum, en canvi, ens presentava què havia fet i com ho havia fet. Què havia costat i què havia generat.

El tercer, Memòries - De la bonança a un repte nou (1993-2011), per contra, és un llibre de valoració.

Valoració, no tant de fets acomplerts sinó de les persones amb qui ha coincidit el President com a cap de Govern (González, Aznar, Zapatero…), les situacions que ha viscut (cas GAL, corrupció socialista, Pacte del Majestic, segona legislatura d’Aznar amb majoria absoluta, Govern Tripartit a Catalunya…),i les que ha viscut ja com a expresident (reunions amb primeres figures de partits del Govern, trucades de personatges claus de la política europea actual com Angela Merkel…).

I com en els llibres anteriors de Memòries, n’hi ha que en surten ben parats, n’hi ha que en surten malparats i n’hi ha que no surten, directament. Així, tot i que arriba a simpatitzar amb González, considera que Aznar és un xulo (quina sorpresa, oi?) però un xulo amb paraula, mentre que Zapatero és fum i paraules, sense cap mena de substància i sense paraula. Tampoc és cap sorpresa, en realitat.

I del Tripartit? Què en diu del Tripartit i dels qui el van conformar? En Maragall i en Carod surten, certament. I de l’Estatut? Per què pensa que es va impulsar l’Estatut? La valoració que el President fa de l’Estatut és molt dura. Però no tant pel seu contingut sinó pels motius que creu que van impulsar Maragall i Carod a reclamar un nou Estatut: motius personals i tàctics, no estratègics. I això no és precisament positiu.

Després de valorar com queda el País després de set anys de Tripartit i dels governs socialistes, Pujol ens pinta els seus “mapes”: els mapes educatius, els mapes industrials i, el principal, el mapa humà. El del País que ha imaginat i que pensa. I el País que creu que tenim, en un moment clau: o ens decidim ara o ja no tindrem temps per decidir-nos, perquè no serem res per decidir.

El President Pujol fa anys que està retirat de la política en actiu, però fa uns dies que està més actiu que mai en política. Per tant, cal saber per què. I les Memòries ens ajuden a entendre aquest perquè.

Totes les opinions de Memòries (I)

Aquest llibre té 0 Comentaris Deixa el teu comentari
No hi ha comentaris del llibre