Mira el cel; la lluna. I pensa que tots els homes, de qualsevol nació, de qualsevol exèrcit i bàndol, viuen sota el mateix cel. Miren la mateixa lluna.
" Mira el cel; la lluna. I pensa que tots els homes, de qualsevol nació, de qualsevol exèrcit i bàndol, viuen sota el mateix cel. Miren la mateixa lluna".És l'any 1941, i Claire viu amb la seva mare al petit poblet de Cambes-en-Plaine, a la Baixa Normandia. El seu pare és un dels milers de francesos que ja no tornaran mai més a casa. La vida es fa difícil per a una jove amb ganes de menjar-se el món. I llavors arriben els alemanys. I, amb ells, Geert. El poble s'omple d'uniformes enemics. Els oficials es reparteixen per les cases del poble. Geert és enviat a la casa del mestre, la casa de Claire.De mica en mica, els dos joves deixen de mirar-se com a enemics i comencen a mirar-se com el que són: un jove de divuit anys i una noia de setze. S'estimen de debò. Però el destí que els va unir en aquelles circumstàncies tan adverses, els tornarà a separar. Rússia ha declarat la guerra a Alemanya. Els soldats alemanys se'n van al front rus. Geert i Claire no tenen dret ni a un darrer adéu...
L’Anna se’ns estrena amb Sota el mateix cel, de Núria Pradas. Benvinguda al Nosaltres!
Sota el mateix cel té com a protagonista una jove adolescent francesa, la Claire, que viu la Segona Guerra Mundial en un petit poble francès. Les misèries que han de viure la protagonista i la seva mare, viuda per culpa de la guerra, semblen empitjorar quan els alemanys arriben al seu poble i un d’ells, en Geert, s’instal·la a viure amb elles. Sense que ningú s’ho esperi, esdevé un amor prohibit…
La Claire, que acostumava a passejar i quedar amb les amigues per cosir, canvia. Bo i lluitant contra els seus sentiments, recordant els familiars i amics que ha perdut per culpa dels enemics, s’enamora del jove alemany. Viu intensament un primer amor que l’omple d’alegria i felicitat, un idil·li que tot el poble coneix menys la seva mare, que per suportar el fet de tenir l’enemic a casa es passa tot el dia treballant.
Evidentment, ningú aprova aquesta relació ja que la consideren una traïció. De nou però, la tristesa torna a la vida de la Claire quan en Geert ha de tornar amb el seu exercit a lluitar contra els russos i no pot ni dir-li diu adéu.
Aquest llibre m’ha agradat molt! L’escriptora Núria Pradas descriu sentiments i situacions que fan que puguis simpatitzar fàcilment amb el personatges. Recomanaria aquesta lectura a persones que vulguin llegir sobre una història d’amor i la vida en temps de guerra.
