"Ras i curt: Alfred Hayes és literatura en majúscules."
Alfred Hayes (1911-1985) és un dels mestres secrets de la novel·la del segle XX. Amb un estil impecable, contingut i efectiu, cobert amb un tel de melancolia, va escriure sobre la passió i les seves conseqüències.
Una cara coneguda s’ambienta a Hollywood, on la tònica és la fama i on només ets viu en la mesura que és viva i real la teva imatge. En una festa, un guionista de cert renom rescata una jove força bonica que, embriagada, s’endinsa a l’oceà Pacífi c. Ell, un home casat, fa temps que ha deixat de fer-se il·lusions i ja n’espera ben poc, de la vida. De fet, només desitja estar sol. No obstant això, sense pensar- s’hi gaire, s’involucra amb la jove.
Amb una prosa equilibrada, Alfred Hayes descriu amb una elegància aclaparadora uns personatges que encarnen la fragilitat humana i retrata amb una precisió envejable la desesperació, la degradació i la solitud que en algun moment de la vida ens pot afectar a tots. Ras i curt: literatura en majúscules.
Alfred Hayes (1911-1985) va néixer a Londres, però va viure a Nova York des dels tres anys. Va destacar en diverses facetes (periodista, poeta, guionista, narrador) i la seva trajectòria professional inclou uns quants episodis singulars. Va escriure «Joe Hill», un poema sobre un famós sindicalista nord-americà assassinat que va acabar sent musicat i interpretat per diferents artistes, entre els quals destaca Joan Baez. La Segona Guerra Mundial...
Llegir-ne més«La maduresa creativa de Hayes cristal·litza en Una cara coneguda, una novel·la que posseeix totes les virtuts de la seva predecessora, Enamorats, polides i reforçades per cinc anys més d’ofici». Albert Torrescasana
«Una obra fascinant i absorbent, escrita amb pulcra economia i amb la indiscutible habilitat d’un artista... Hayes ha creat personatges que representen l’essència de les nostres esperances i de la nostra fragilitat.» The New York Times Book Review
«Alfred Hayes escriu de manera lluminosa sobre persones que no es poden ajudar a si mateixes, que no poden resistir les temptacions que les acabaran destruint…» Paul Bailey, The Guardian
Top