Vents més salvatges

Bel Olid (elli, Mataró, 1977) és escriptori, traductori, professori del Departament de Llengües i Literatures Romàniques i professori afiliadi del Centre d'Estudis de Gènere i Sexualitat, aquests dos últims càrrecs a la Universitat de Chicago.

Com a autori es dóna a conèixer gràcies al Premi Documenta 2010 amb la novel·la Una terra solitària, i aquell mateix any rep també el Premi Rovelló d’assaig per Les heroïnes contrataquen. Models literaris contra l’universal masculí a la literatura infantil i juvenil. El 2012 guanya el Premi Roc Boronat amb La mala reputació, un recull de narrativa breu que gaudeix d’una gran acceptació entre la crítica i el públic lector. Col·labora en nombrosos mitjans culturals i a la premsa escrita, com ara el diari Ara, les revistes Caràcters i Tentacles o el web cultural Núvol. Ha presidit el Conseil Européen des Associations de Traducteurs Littéraires (CEATL) i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Ha publicat el llibre de relats Vents més salvatges i els àlbums il·lustrat Gegantíssima i Viure amb la Hilda, premi Apel·les Mestres.

Els seus darrers treballs reflecteixen el debat actual sobre gènere, identitat i sexualitat amb una visió valenta i crítica, ja sigui des de la ficció amb Tina Frankens, Camioneres, Les bruixes d'Arlet, el divertidíssim Les aventures extrabombàstiques de la Frederica Bladuliqui (i els perversos ximplumstimflins) o Fora disfresses! pels joves, o des de la no ficció amb l'èxit incontestable de llibres que ja s'estan traduint a altres llengües com Feminisme de butxaca (9 edicions) i Follem? (6 edicions). 

A contrapel, publicat simultàniament en català, castellà i gallec, i ja en anglès i italià, és la seva darrera aportació al debat feminista, mentre que a Suite TOC fa un pas més en la lluita contra el tabú de les malalties mentals.