Un epistolari imprescindible que aporta informació essencial de la cultura i la política de la Catalunya de la primera meitat del segle XX.
Joan Estelrich i Josep Pla van ser companys de generació i van tenir molt de tracte. El centenar de cartes que aplega aquest volum cobreixen un període de trenta anys, de 1920 a 1950, i il·lustren amb vivor les respectives trajectòries, que van tenir un...
Opcions de compra
Escollir formats:
| Temàtiques | |
|---|---|
| Publicació | 9 novembre 2022 |
| Sentit lectura | Occidental |
| Col·lecció | L'ANCORA |
| Presentació | Tapa dura amb sobrecoberta |
|---|---|
| Format | 13.7 x 20 cm |
| Editorial | Ediciones Destino |
| ISBN | 978-84-9710-342-8 |
| Pàgines | 384 |
|---|---|
| Codi | 0010305878 |
| Tinta text interior | Blanc i negre |
Josep Pla (Palafrugell, 1897 – Llofriu, 1981) és sens dubte el prosista més destacat de la literatura catalana del segle XX. Poc després d’iniciar-se en el periodisme, va treballar durant una quinzena d’anys com a corresponsal a l’estranger per als diaris La Publicitat i La Veu de Catalunya, i durant la Segona República Espanyola va establir-se a Madrid com a cronista parlamentari. Passada la Guerra Civil va continuar la seva activitat periodística, especialment al setmanari Destino, i es va concentrar, sobretot, en la construcció pacient d’una obra literària monumental i decisiva, recollida per Edicions Destino en els quaranta-sis volums de la seva Obra Completa.
En els últims anys, gràcies a la col·laboració amb la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona i amb la Fundació Josep Pla de Palafrugell, Destino ha incrementat la bibliografia planiana amb l’edició de textos inèdits tan rellevants com La vida lenta (2014), Fer-se totes les il·lusions possibles (2017), Història de la Segona República Espanyola (2020) o La inflació alemanya: Cròniques 1923-1924 (2023), amb l’edició dels epistolaris amb Gaziel (2018), Jaume Vicens Vives (2019), Joan Estelrich (2022) i Francesc de B. Moll (2023) i amb la recuperació de Coses vistes (1920-1925), Israel el 1957. Un reportatge (2025) i, ara, Un infart de miocardi.
Joan Estelrich (Felanitx, 1896 – París, 1958), assagista i polític, va ser secretari de Francesc Cambó i va tenir un paper clau en totes les seves empreses culturals. Des del 1923, quan es va crear, i fins a la seva mort el 1958, va ser el director de la Fundació Bernat Metge. Va desplegar una àmplia activitat internacional.
Encara no hi ha comentaris ni valoracions per a aquest llibre. Sigues el primer a valorar aquest llibre.
