Periodisme i llibertat: Cartes 1920-1950

Josep Pla (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981) és sens dubte el prosista més destacat de la literatura catalana del segle xx. Poc després d’iniciar-se en el periodisme, va treballar durant una quinzena d’anys com a corresponsal a l’estranger per als diaris La Publicitat i La Veu de Catalunya, i durant la Segona República Espanyola va establir-se a Madrid com a cronista parlamentari. Passada la Guerra Civil va continuar la seva activitat periodística, especialment al setmanari Destino (on va publicar alguns dels seus grans reportatges, que de vegades es van convertir en llibre, com aquest Israel el 1957), i es va concentrar, sobretot, en la construcció pacient d’una obra literària monumental i decisiva, recollida per Edicions Destino en els quaranta-sis volums de la seva Obra Completa.

En els últims anys, gràcies a la col·laboració amb la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona i amb la Fundació Josep Pla de Palafrugell, Destino ha incrementat la bibliografia planiana amb la recuperació d’obres fonamentals, com La cendra de la vida (2021) o Coses vistes (2025), amb l’edició de textos inèdits tan rellevants com La vida lenta (2014), Fer-se totes les il·lusions possibles (2017), Història de la Segona República Espanyola (2020) o La inflació alemanya (2023), i també amb l’edició dels epistolaris amb Gaziel (2018), Jaume Vicens Vives (2019), Joan Estelrich (1922) i Francesc de B. Moll (2023).

Joan Estelrich (Felanitx, 1896 – París, 1958), assagista i polític, va ser secretari de Francesc Cambó i va tenir un paper clau en totes les seves empreses culturals. Des del 1923, quan es va crear, i fins a la seva mort el 1958, va ser el director de la Fundació Bernat Metge. Va desplegar una àmplia activitat internacional.