Hèctor Bofill

HÈCTOR LÓPEZ BOFiLL (Badalona, 1973) és escriptor, doctor en Dret i professor deDret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra. Com a jurista ha publicat elssegüents llibres: La democràcia cuirassada (Esfera dels Llibres, 2005), Decisiones interpretativas en el control de constitucionalidad de la ley (Tirant lo Blanch, 2004), Conflicto de competencias y jurisdicción (Marcial Pons, 1999). És autor així mateix de desenes d'articles en la seva especialitat publicats en diverses revistes estrangeres, entre les quals el Jahrbuch des ÖffentIichen Rechts. L'any 2004 publicà el seuassaig més cèlebre: La independència i la realitat. Bases per a la sobirania de Catalunya (Moll, 2004). Com a poeta ha publicat: Poema de CaIipso (Columna, 1995), La reconstrucció de l'aristocràcia (Proa, 1999), La revolució silenciosa (Proa, 2001), pel qual obtingué la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona, i Les Genives cremades (Proa, 2004, Premi Ciutat de Palma). L'any 2003 fou guardonat amb elpremi Josep Pla de narrativa per la novel·la L'Últim Evangeli (Destino, 2003). L'any 2006 va publicar la seva segona novel·la: Neopàtria (Proa). L'any 2007 obtingué el premi de relats «El Temps de les Cireres» de Seròs pel llibre El principi satànic (Proa). Forma part del grup poètic els Imparables, que ha impulsat una renovació estètica i generacional a les lletres catalanes. Una mostra de l'obra d'aquest grup d'autors es troba aplegada a l'antologia Imparables, Barcelona, 2004).Col·labora habitualment al diari Avui i al programa Els Matins de TV3.