Care Santos (Mataró, 1970) és autora de catorze novel·les, entre les quals destaquen Habitacions tancades (2011), adaptada a la televisió el 2014, L’aire que respires (2013), Desig de xocolata (Premi Ramon Llull 2014), Diamant blau (2015), Mitja vida (Premi Nadal 2017), Tot el bé i tot el mal (2018) i Seguiré els teus passos (2020). La seva obra s’ha traduït a vint-i-tres llengües, entre les quals l’anglès, l’alemany, el francès, el suec, l’it...
Llegir-ne mésL’Abel viu de nit i dorm de dia, és propietari del seu propi negoci i no surt mai de casa. Té disset anys i és un vampir. La seva mare no el deixa sortir de casa i l’alimenta com pot mentre ell intenta entretenir-se mitjançant Internet. El que no sospita és que precisament a Internet és on trobarà algú amb qui compartir el seu secret: l’Olívia, qui alhora també n’amaga un que canviarà les seves vides.
Fosca. Aquesta nit no hi ha lluna plena és una novel·la juvenil carregada d’emocions, i tot i que sembla la típica novel·la d’adolescents, no us equivoqueu, “els més grans” també en podem gaudir d’ella. És més, a mi m’ha agradat força, ja que és fàcil identificar-te amb els personatges. Estic segura de que tots i totes alguna vegada hem estat l’Abel o l’Olívia i que, d’alguna manera, tots nosaltres algun cop a la nostra vida hem hagut de lluitar per allò que realment volem. És molt més que una novel·la amb dos adolescents com a protagonistes. És la historia de dues persones que de ben joves saben què significa sentir-se sol, diferent. Dues persones que es neguitegen i somien amb les meravelles que desperta l’amor i que hauran de lluitar per aconseguir-lo.
Sense cap mena de dubte, la Care Santos, que va guanyar el seu primer premi literari amb catorze anys i és un referent de la literatura juvenil al nostre país, ha estat capaç de plasmar amb la seva nova novel·la una situació molt comú: un moment en la vida de totes les persones en que han d’escollir quin camí triar i com seguir vivint.
Top