Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta l’ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Tancar
No t'ho perdis...
No t'ho perdis...

Notícies

Veure per editorial

Notícies

Notícies per pàgina:
del 1 al 10 de 100 notícies
 
1 2 3 4 5 6 7 ... 10
Ordenar per:
Grup62.cat, 29/08/2016

Torna Carlos Ruiz Zafón amb el desenllaç de la saga de "L' Ombra del Vent"

"El laberint dels esperits", la nova i esperada novel·la de Carlos Ruiz Zafón, arribarà a llibreries el proper 17 de novembre.

1517_1_LABERINT_CATALAN.JPG

Columna Edicions anuncia la publicació en català de la nova novel·la de Carlos Ruiz Zafón el proper 17 de novembre, simultàniament amb l’edició en castellà d’Editorial Planeta. EL LABERINT DELS ESPERITS és el desenllaç de la saga d’El Cementiri dels Llibres Oblidats, que es va iniciar el 2001 amb L’Ombra del Vent i va continuar el 2008 amb El Joc de l’Àngel i el 2011 amb El Presoner del Cel.

Veure notícia
PDF
Nota de premsa - document original - Descarregar
Enllaços relacionats
Compartir
Facebook Twitter Delicious Digg Google Meneame
Emporta't aquest enllaç:
Grup62.cat, 18/05/2016

Dinou anys després, arriba la vuitena història de Harry Potter

Harry Potter i el nen maleït
Parts u i dos del text de l’obra de teatre

1473_1_1_harry_potter2.jpg

Editorial Empúries té el plaer d’anunciar-vos la publicació, el proper mes d’octubre, de Harry Potter i el nen maleït, el text íntegre de l’obra de teatre del mateix nom.
Basada en una idea original de J.K. Rowling, Jack Thorne i John Tiffany, i dirigida pel mateix John Tiffany, l’obra es representarà en dues parts i s’estrenarà a Londres el 30 de juliol en un teatre important del West End.

Resum: Ser Harry Potter mai no va ser fàcil. I ara, com a empleat estressat a la Conselleria d’Afers Màgics, marit i pare de tres criatures en edat escolar, la vida no ho és més. Mentre en Harry lluita contra un passat que es resisteix a deixar-lo en pau, el seu fill petit, l’Albus, ha de suportar el pes d’un llegat familiar que mai no ha volgut. El destí connectarà de manera tràgica el present i el passat, i pare i fill hauran de fer front a una dura veritat: de vegades, les tenebres arriben d’on menys t’ho esperes.

Des que es va publicar el primer llibre l’any 1997 (l’any 1999 en català), la saga de Harry Potter s’ha traduït a 79 llengües a 200 països, sumant més de 450 milions d’exemplars venuts a tot el món, dels quals 800.000 exemplars en català. Un fenomen que ha aficionat a la lectura milions de joves de totes les cultures.

Compartir
Facebook Twitter Delicious Digg Google Meneame
Emporta't aquest enllaç:
Grup62.cat, 25/04/2016

"La sega" de Martí Domínguez, premi de la Crítica Catalana

1467_1_Dominguez,_Marti.jpg

L’Associació Espanyola de Crítics Literaris ha donat els Premis de la Crítica en les quatre llengües oficials de l’estat espanyol, a les millors obres de narrativa i de poesia publicades durant el 2015. En la modalitat en llengua catalana, han estat guardonats el valencià Martí Domínguez, amb la novel·la ‘La sega’ (Editorial Proa).

El jurat ha destacat que La segamostra l'acció repressora de la Guàrdia Civil contra els maquis, sempre considerats bandolers, que actuaven en terres del Maestrat, i molt especialment, contra els masovers que podien ajudar els maquis que arribaven a les seves masies buscant ajuda o menjar. Neutralitzar i impedir aquesta ajuda era tallar la capacitat de supervivència dels maquis. Per això tant enemics de la Guàrdia Civil eren els masovers com els maquis. Trobar un masover col·laboracionista era la seva sentència de mort. Una mort com a avís, venjança i com a mecanisme de terror cap als altres masovers. Fins i tot la Guàrdia Civil podia organitzar una contrapartida vestint-se com a maquis per enganyar als masovers. Si rebien la seva ajuda, l'endemà eren homes morts. Així, els masovers, instal·lats entre dos focs, sobreviuen entre la por i la incertesa. Situacions que podien encendre insospitades passions o venjances primàries.

Es viu una clara consciència de la fragilitat de la vida sotmesa a forces i decisions que no es poden controlar. La veu narradora del nen Goriet és el testimoni que explica els successos que viuen els membres de la seva família i les masies de l'entorn. Una novel·la que cal situar entre les millors que ens descriuen la repressió de la postguerra en l'àmbit de la llengua i la literatura catalana.

També ha estat guardona amb els Premis de la Crítica, en la modalidad de poesia, i la barcelonina Gemma Gorga, amb el recull Mur (Ed. Meteora), dedicat a la figura femenina i al sacrifici anònim i silenciat de les dones al llarg dels segles.

Enguany, el jurat en llengua catalana ha estat format per Anna Ballbona, Àlex Broch, Pere Guixà, Lluïsa Julià (coord.) i Lluís Muntada.

Martí Domínguez és el quart autor valencià que rep aquest guardó, després de Ferran Torrent, Manuel Baixauli i Joan Francesc Mira.


Martí Domínguez (Madrid, 1966), biòleg, escriptor i periodista, és doctor en Biologia i professor de Periodisme de la Universitat de València. Ha alternat la recerca i la docència amb el periodisme i la literatura.

 

Ha col·laborat amb articles sobre ciència i literatura a diaris i revistes com El Temps, el Quadern d'El País o el Cultura/s de La Vanguardia. Alguns dels seus articles apareixen als reculls Peiximinuti (1993) i Bestiari (2000). Per la seva tasca com a director de la revista de divulgació científica Mètode, el 2007 rep el Premi Nacional de Cultura de Periodisme de la Generalitat de Catalunya.

 

Com a narrador, s'especialitza en novel·la històrica de tema científic. Escriu una trilogia sobre la il·lustració francesa, Les confidències del Comte de Buffon (1997) –guardonada amb els premis Crexells, Andròmina i Crítica de la Universitat de València–, El secret de Goethe (1999) –premi Prudenci Bertrana i Crítica de la Universitat de València– i El retorn de Voltaire (2007) –premi Josep Pla. Més tard, amb El somni de Lucreci (2013), guanya el premi Carles Rahola d'assaig.

 

            Per a l'autor, la novel·la La sega:

 

«És un canvi de registre en la meua obra literària. D'aquesta manera, front a les novel·les d'idees anteriors (amb figures del pensament com Buffon, Goethe, Voltaire o Cézanne), ara m'enfronte a una ficció major, tot i que també basant-me en fets reals. La sega és una novel·la que reflexiona sobre la violència i la impunitat, sobre la llarga nit del franquisme.»

 

            Per a l'autor, rebre aquest premi, que reconeix la millor obra de narrativa publicada durant el 2015:

 

«Representa, evidentment, una gran alegria, per la imparcialitat del jurat i el gran reconeixement que significa. I també per la nòmina de guanyadors anteriors, que admire i respecte molt.»

 

Més informació sobre Martí Domínguez:http://www.escriptors.cat/autors/dominguezm

 

Llibres relacionats
Autors relacionats
Compartir
Facebook Twitter Delicious Digg Google Meneame
Emporta't aquest enllaç:
Grup62.cat, 29/01/2016

Víctor Amela guanya el XXXVI Premi Ramon Llull amb "La filla del capità Groc"

1445_1_Foto_2.PREMI_RAMON_LLULL.foto_Arduino_Vannucchi.jpg
© Arduino Vannucchi

El jurat de la XXXVI edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, format per Anne-Laure Aymeric (en representació de Belfond), Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Emili Rosales, reunit a Barcelona el dijous 28 de gener de 2016, ha premiat la novel·la La filla del capità Groc, de Víctor Amela.

Un home sol, vençudes les tropes de Ramon Cabrera el 1840, torna per defensar els ideals carlins als Ports de Morella i el Maestrat: es diu Tomàs Penarrocha, el Groc de Forcall. La seva filla adolescent, Manuela, l’ha estat esperant dia rere dia. És una nena forta, lluitadora, protectora de la seva família, i sent un amor incondicional pel seu pare, que als seus ulls és un autèntic heroi. Les seves vides trenen aquesta intensa novel·la, basada en fets reals, d’amors i de gelosia, d’amistats i de traïcions, d’ideals i de sacrificis més enllà de la raó, a vida o a mort.

La filla del capità Groc és la magnífica reconstrucció d’una història èpica, la història del Groc, personatge real que durant tres anys va lluitar a ultrança contra els liberals a la zona del Maestrat. La novel·la recrea de manera magistral aquests tres anys d’aventures d’un heroi mític. Tot un Robin Hood que en un relat trepidant es rebel·larà per defensar el seu poble contra l’opressió i les injustícies dels liberals espanyols.

Víctor Amela (Barcelona, 1960) és escriptor i periodista. Autor de les novel·les El càtar imperfecte (2013) i Amor contra Roma (2014). És degà de la crítica televisiva a la premsa, l'exerceix des de fa trenta anys a La Vanguardia, on és cocreador de la secció «La contra» (1998). Ha col·laborat a programes de televisió i ràdio com L’hora del pati a RAC1, Saló de lectura de Btv, que va guanyar el premi Ondas 2004, La ventana a la Cadena Ser, Vitamina N a Citytv, El club de TV3, L’hora del lector del Canal 33 i En días como hoy de RNE. Actualment participa al magazine Arucitys de 8tv, al programa radiofònic El món a RAC1 i a Mas de uno a Onda Cero. Va passar la seva infància a Forcall, i aquesta és la seva història.

La novel·la es publicarà el 2 de març.

Atorgat per primera vegada el 1981 amb els objectius de contribuir a estimular la creació literària en català i a impulsar-ne la difusió i amb una dotació econòmica de 60.000 euros per a l’obra guanyadora, el Premi Ramon Llull és el guardó més reconegut de les lletres catalanes.
Per participar a l’edició actual s’han rebut un total de 48 obres originals i inèdites.

En la darrera edició de 2015, l’obra guanyadora va ser Algú com tu, de Xavier Bosch.

Compartir
Facebook Twitter Delicious Digg Google Meneame
Emporta't aquest enllaç:
Grup62.cat, 02/11/2015

Josep Maria Pagès i Escolà, premi Just Manuel Casero

Editorial Empúries publicarà l'obra guardonada, Blat, a principis del proper mes de gener.

El lleidatà Josep Maria Pagès i Escolà (el Poal, Pla d'Urgell, 1976) ha guanyar amb l'obra Blat el 35è premi Just Manuel Casero de novella curta, convocat per la Llibreria 22 i dotat amb 2.200 euros, una escultura de Joan Mateu i la publicació del llibre per l'editorial Empúries, a principi de l'any vinent. Ha estat finalista del premi Gemma Sardà Llavina (Barcelona, 1967) per la novel·la La veu del Cyrano. Aquest segon premi té una dotació de 600 euros i la Llibreria 22 es reserva l'autorització i les condicions per a la publicació de l'obra durant un any.
El jurat del premi Casero està format per Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vàzquez i Guillem Terribas, com a secretari sense vot.
Segons el jurat, a Blat s'ajunten dos temps històrics diferents (l'actualitat i la Guerra Civil) per tal de configurar el retrat de dos individus amb unes vides que «tendeixen a una estranya convergència, un diàleg constant a través del temps i l'espai». «Una història vasta, extensa i profunda, que alhora es concentra en poques pàgines amb un llenguatge corprenedor i d'una precisa alenada poètica» va destacar el jurat remarcant el «notabilíssim» esforç literari de l'autor.  

Compartir
Facebook Twitter Delicious Digg Google Meneame
Emporta't aquest enllaç:
Grup62.cat, 10/06/2015

Manuel Baixauli, Premi de la Crítica Valenciana per "La cinquena planta"

1352_1_Baixauli,_Manuel.JPG

Manuel Baixauli ha estat distingit amb el Premi de la Crítica dels Escriptor Valencians en la modalitat de narrativa per la seva novel·la La cinquena planta, publicada per Edicions Proa el gener de 2014. Sis anys enrere, el 2008, l’autor de Sueca va obtenir aquest mateix premi per l’obra L’home manuscrit, també publicada per Proa.
El jurat dels XXV Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians ha fet públic el veredicte dels premis que reconeixen les millors obres d'autors valencians publicades en llengua catalana durant 2014. El jurat ha estat format per Isabel Garcia-Canet, Octavi Monsonís i Ramon Xavier Rosselló en els gèneres de poesia, literatura infantil i literatura juvenil; i per Anna Moner, Vicent Usó i Silvestre Vilaplana en els gèneres d'assaig, narrativa i teatre.
A banda del ja esmentat guardó a Manuel baixauli per La cinquena planta, també ha estat distingit Joan Navarro, que ha rebut el premi de poesia pel volum O: llibre d'hores (Ed. 96), treball conjunt del poeta i del pintor Pere Salinas. En la modalitat d'assaig, ha estat guardonat el recull de proses filosòfiques Vista parcial (Publ. de la Universitat de València), de Tobies Grimaltos. En la modalitat de literatura infantil, ha resultat premiat el llibre de poesia d'Andreu Galan Qui no sap riure no sap viure (Andana Ed.), amb il·lustracions de Luis Demano. El premi de literatura juvenil ha estat per la novel·la de Teresa Broseta Cor d'elefant (Ed. del Bullent). Finalment la modalitat de teatre ha guardonat l'obra Blut Und Boden (Sang i Pàtria) (Ed. Cossetània) del dramaturg Manuel Molins.
Pel que fa a l’obra guardonada de Manuel Baixauli, La cinquena planta, tot neix una setmana després d’haver enllestit un llibre titulat L’home manuscrit, quan el mateix autor va sentir els primers símptomes d’una malaltia que el va deixar, en pocs dies, completament paralitzat, talment una pedra. Una pedra amb tota la capacitat de pensar i de sentir. Al cap de sis llarguíssimes setmanes, va començar a recuperar la mobilitat i, més endavant, l’autonomia. Durant el procés de rehabilitació, Baixauli va conèixer els singulars personatges que poblaven el sanatori i es va obsessionar amb l'última, inaccessible, cinquena planta.

Compartir
Facebook Twitter Delicious Digg Google Meneame
Emporta't aquest enllaç:
Grup62.cat, 22/05/2015

Joan Margarit, distingit amb el XV Premi Jaume Fuster

El poeta Joan Margarit ha estat reconegut avui amb el XV Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, en reconeixement a la seva trajectòria i a la divulgació que ha tingut la seva obra.

1346_1_Margarit_sobrecoberta.jpg

El poeta Joan Margarit ha estat reconegut amb el XV Premi Jaume Fuster, que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Margarit, amb una trentena de llibres publicats, és un dels poetes contemporanis en català més llegits.

Aquest premi té especial rellevància pel fet que es concedeix a través de les votacions dels companys d'ofici membres de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Joan Margarit, poeta i arquitecte, és, sense cap mena de dubte, un dels poetes contemporanis en llengua catalana més llegits. Amb una trentena de llibres publicats des de finals de la dècada de 1970, ha rebut els principals guardons de la nostra literatura: el Premi Vicent Andrés Estellés i el Premi de la Crítica Catalana per Vell malentès (1981); el Premi de la Crítica Serra d'Or per Cants d'Hekatònim de Tifundis (1982) i novament per Càlcul d'estructures (2005); el Premi Carles Riba per Mal d'hivern (1986) i els premis Cavall Verd-Josep M. Llompart, Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Nacional de Poesia del Ministeri de Cultura per Casa de Misericòrdia (2007).

La seva poesia ha estat antologada a Tots els poemes (1975-2012) i traduïda en la seva totalitat al castellà. També compta amb traduccions a l'alemany, l'anglès, l'èuscar, l'hebreu, el portuguès i el rus.

La presidenta de l'AELC, Bel Olid, ha fet entrega d'un diploma i una ploma commemorativa al poeta, i el crític i historiador de la literatura D. Sam Abrams ha glossat la seva trajectòria, durant l'acte que ha tingut lloc avui divendres 22 de maig a la seu de l'AELC a Barcelona.

Amb motiu d'aquesta distinció que atorguen els escriptors en llengua catalana, la Junta de l'AELC ha decidit nomenar Joan Margarit soci d'honor de l'entitat. L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana editarà, de cara a l'any vinent, un volum de la col·lecció «Retrats» dedicat a Joan Margarit.

Els anteriors guanyadors del Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana han estat Jaume Pérez Montaner (2014), Isabel-Clara Simó (2013), Josep Vallverdú (2012), Emili Teixidor (2011), Màrius Sampere (2010), Maria Barbal (2009), Montserrat Abelló (2008), Joan-Francesc Mira (2007), Feliu Formosa (2006), Carme Riera (2005), Maria Antònia Oliver (2004), Jaume Cabré (2003), Quim Monzó (2002) i Jesús Moncada (2001). Andreu Martín (2003), Joaquim Carbó (2002) i Víctor Mora (2001) van ser guardonats amb el Memorial Jaume Fuster, que distingia un autor de gènere.

Llibres relacionats
Autors relacionats
Compartir
Facebook Twitter Delicious Digg Google Meneame
Emporta't aquest enllaç:
Grup62.cat, 24/03/2015

Xavier Bosch rep el XXXVè Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull per la novel·la 'Algú com tu'

El President de la Generalitat ha presidit l’acte de lliurament del guardó, que ha comptat amb la presència del president del Grup Planeta, Josep Creuheras

Xavier Bosch ha rebut el XXXVè Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, atorgat per la novel·la Algú com tu. La cerimònia de lliurament, que s’ha celebrat aquest vespre al Palau de la Generalitat de Catalunya, ha estat presidida pel M.H. President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i ha comptat amb la presència del president del Grup Planeta, Josep Creuheras.

El Jurat de la XXXVena edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, ha estat integrat per Antoine Caro (en representació d’Éditions Robert Laffont), Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Emili Rosales.

Atorgat per primera vegada el 1981 amb els objectius de contribuir a estimular la creació literària en català i a impulsar-ne la difusió i amb una dotació econòmica de 60.000 euros per a l’obra guanyadora, el Premi Ramon Llull és el guardó més reconegut de les lletres catalanes.

Per participar a l’edició actual s’han rebut un total de 54 obres originals i inèdites.

En la darrera edició de 2014, l’obra guanyadora va ser Desig de xocolata, de Care Santos.


Sobre 'Algú com tu' i l’autor

El Jean-Pierre Zanardi, galerista a la Rive Gauche, és un esperit lliure. La Paulina Homs, de vida tranquil·la i familiar a Barcelona, arriba a París per al casament de la seva cosina. Com si el destí ho hagués preparat, entre el Jean-Pierre i la Paulina naixerà un amor inesperat que sacsejarà les seves vides per sempre més.

Xavier Bosch va néixer a Barcelona el 1967. Periodista de llarga trajectòria, es autor de la trilogia de novel·les del periodista-investigador Dani Santana: Se sabrà tot (Premi Sant Jordi 2009 i llibre més venut del 2010), Homes d’honor (2012) i Eufòria (2014). Anteriorment, havia publicat els reculls de contes Jo, el simolses (1992) i Vicis domèstics (1998), i la novel·la juvenil La màgia dels reis (1994).

Llibres relacionats
Autors relacionats
Compartir
Facebook Twitter Delicious Digg Google Meneame
Emporta't aquest enllaç:
Grup62.cat, 26/02/2015

Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll, guanya la quinzena edició del Premi Amat-Pinella

1316_1_DosTauts.JPG

Dos taüts negres i dos de blancs, de l’escriptor Pep Coll ha estat escollida l’obra guanyadora del Premi Amat-Pinella, en la seva quinzena edició. Anteriorment, Dos taüts negres i dos de blancs també ha estat distingida amb el XVIII Premi Setè Cel, XLIII Premi Crexells i amb el Premi de la Crítica Catalana, com a millor obra de narrativa publicada el 2013, segons l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Dos taüts negres i dos de blancs és la reconstrucció d’un crim real esdevingut al Pallars l'any 1943 que va quedar impune. L’escriptor Pep Coll ha recuperat aquests fets per donar-li forma de novel·a. Amb més de 15.000 exemplars venuts des de la publicació el setembre del 2013, aquesta obra narra la matança d’una família de masovers a Carreu l’any 1943 que va commocionar les masies i els pobles veïns d’aquest racó del Pallars Jussà. La notícia de l’assassinat múltiple no va arribar gaire més lluny. En una època en què calia donar la imatge que la nueva España era un paradís de pau, la censura va fer callar la premsa. Setanta anys després, Pep Coll investiga els secrets d’aquest fet esfereïdor que va marcar la seva infantesa a Pessonada. D’entrada, és una història molt semblant a la famosa matança de Kansas, novel·lada per Truman Capote, però les conseqüències del crim del Pallars van ser diametralment oposades: la premsa va oblidar el cas, i la justícia franquista no va saber, o no va voler, resoldre’l.

Llibres relacionats
Autors relacionats
Compartir
Facebook Twitter Delicious Digg Google Meneame
Emporta't aquest enllaç:
Grup62.cat, 06/02/2015

Xavier Bosch guanya el XXXV Premi Ramon Llull amb "Algú com tu" una novel·la sobre la força perdurable de l'amor.

La novel·la es publicarà el 4 de març.

1308_1_Xavier_Bosch.jpg
© Mònica Planas

El jurat de la XXXV edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, format per Antoine Caro (en representació d’Éditions Robert Laffont), Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Emili Rosales, reunit a Barcelona el dilluns 2 de febrer de 2015, ha premiat la novel·la Algú com tu, de Xavier Bosch.

El Jean-Pierre Zanardi, galerista a la Rive Gauche, és un esperit lliure. La Paulina Homs, de vida tranquil·la i familiar a Barcelona, arriba a París per al casament de la seva cosina. Com si el destí ho hagués preparat, entre el Jean-Pierre i la Paulina naixerà un amor inesperat que sacsejarà les seves vides per sempre més.

Algú com tu és la crònica de la recerca i reconstrucció d'una història d'amor, la de la Paulina Homs i el Jean-Pierre Zanardi, a través dels records, els documents, les troballes sobtades i el testimoni de les persones que van compartir l'enamorament clandestí d'aquesta parella.

Serà la filla de la Paulina, la Gina, qui descobrirà molts anys després de la mort de la seva mare el gran amor que la va marcar per sempre.

A través de les paraules escrites en les cartes de la parella, es reconstrueix la història d'amor entre la Paulina i el Jean-Pierre, quatre dies d’intensa relació, mantinguda en el temps per la força del record.

Finalment, la Gina aconseguirà relacionar fets inconnexos i descobrir el secret de la seva mare i l’abast del seu amor.

Xavier Bosch va néixer a Barcelona el 1967. Autor de la trilogia de novel·les del periodista-investigador Dani Santana: Se sabrà tot (Premi Sant Jordi 2009 i llibre més venut del 2010), Homes d’honor (2012) i Eufòria (2014). Anteriorment, havia publicat els reculls de contes Jo, el simolses (1992) i Vicis domèstics (1998), i la novel·la juvenil La màgia dels reis (1994).

Periodista de llarga trajectòria, ha estat creador de formats audiovisuals d’èxit com ara Alguna pregunta més?, El Món a RAC1 o El gran dictat. Ha estat cap de programes de RAC1, director de l’Avui, del documental La fleur i de l’Àgora de TV3. Actualment és membre del consell editorial de l’Ara.

Atorgat per primera vegada el 1981 amb els objectius de contribuir a estimular la creació literària en català i a impulsar-ne la difusió i amb una dotació econòmica de 60.000 euros per a l’obra guanyadora, el Premi Ramon Llull és el guardó més reconegut de les lletres catalanes.

Per participar a l’edició actual s’han rebut un total de 54 obres originals i inèdites.

En la darrera edició de 2014, l’obra guanyadora va ser Desig de xocolata, de Care Santos.

 

Compartir
Facebook Twitter Delicious Digg Google Meneame
Emporta't aquest enllaç:
Notícies per pàgina:
del 1 al 10 de 100 notícies
 
1 2 3 4 5 6 7 ... 10
Ordenar per: