Grup62
Rústica sense solapes
Triar format
Tria el teu format
Comprovar disponibilitat

Te deix, amor, la mar com a penyora

Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Lectura Plus
Nombre de pàgines: 176

Sinopsi de Te deix, amor, la mar com a penyora:

Te deix, amor, la mar com a penyora és un títol ja mític de la narrativa catalana més recent. Les històries que componen aquest volum les protagonitzen uns personatges al marge de la "normalitat" quotidiana, aquells que no han pogut o no han volgut ser assimilats per les convencions que regeixen el món i que han buscat altres formes de convivència. És potser per la llibertat que s'hi respira, juntament amb una elaboració estilística que només els grans escriptors saben construir, que aquests contes s'han convertit en un punt de referència per a milers de lectors. Aquest volum inclou el relat "Jo pos per testimoni les gavines".
Rústica sense solapes
Triar format
Tria el teu format
Comprovar disponibilitat

Escolta un fragment de Te deix, amor, la mar com a penyora

0:00

0:00

NOTHING FOUND!

Sobre la autora de Te deix, amor, la mar com a penyora

© Jordi Folk

Carme Riera, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, es va donar a conèixer el 1975 amb Te deix, amor, la mar com a penyora. D’entre les seves novel·les, destaquen Dins el darrer blau (1994, premis Josep Pla, Nacional de Narrativa, Crexells, Lletra d’Or i premi Vittorini a la millor novel·la estrangera publicada a Itàlia l’any 2000), Cap al cel obert (2000, Premi de la Crítica Serra d’Or), La meitat de l’ànima (2003, Premi Sant Jo...

Llegir-ne més

Fitxa tècnica

Data de publicació: 09/07/2009 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-297-6332-4 | Codi: 10029574 | Format: 15 x 23 cm. | Presentació: Rústica sense solapes | Col·lecció: Lectura Plus

Blog

Te deix, amor, la mar com a penyora

Te deix, amor, el mar com a penyora de Carme Riera és un recull de contes i històries d’amor; alguns de molt curts, com ara d’una pàgina, i d’altres que arriben a la quinzena.

Hi ha escrits de tot tipus, tocant diversos pals i gèneres (el primer amor, el lesbianisme, etc.), i fins i tot n’hi ha hagut un que m’ha recordat lleugerament a Edgar Allan Poe!

Aquesta reedició -és un llibre dels setanta- el que sí que demostra és que aquest recull d’històries ha envellit bé, segurament perquè moltes d’elles tenen un aire bastant atemporal, i perquè justament aquests setanta no són els protagonistes d’aquestes històries; com a màxim, són el rerafons d’algun d’aquests relats.

Totes les opinions de Te deix, amor, la mar com a penyora

Deixar un comentari
  • La teva valoració
Perquè la valoració sigui visible necessitem que accedeixis al teu compte Accedir