Una novel·la radiant que et farà plorar i riure alhora
La Jude i el seu germà bessó Noah estaven molt units. Quan tenien tretze anys, en Noah era un noi aïllat que dibuixava sense parar i estava enamorat del noi carismàtic de la casa del costat. Mentre que la Jude, era una noia atrevida, es llançava de penya-segats i es pintava els llavis de vermell i parlava per tots dos.
Ara, tres anys més tard, quan en tenen setze, la Jude i en Noah amb prou feines es dirigeixen la paraula. Ha passat quelcom que els ha destrossat tràgicament… fins que la Jude coneix un noi arrogant i guapíssim amb problemes, i algú altre… Una força molt més imprevisible que entrarà a formar part de la seva vida.
Els primers anys són la història que ens explica en Noah. Els de més grans ens els explica la Jude. Però allò que no veuen els bessons és que cadascú només té mitja història i que si poguessin retrobar el camí que els uneixi de nou tindrien l’oportunitat de refer el seu món.
.
Una història brillant, sobre el primer amor, la família, la pèrdua i la traïció.
Una novel·la radiant que deixa sense paraules i et fa riure i plorar, sovint, alhora.
Per als fans de John Green.
Jude y Noah son unos personajes que pese a ser bastante jóvenes, han sufrido muchas cosas. Esto hace que en muchas situaciones no se comporten como lo haría cualquier otro chico o chica de su edad.
La autora crea unos personajes auténticos y muy diferentes a la mayoría. Además, me ha gustado el que haya incorporado el LGBT a la historia, ya que no es lo solemos ver en la literatura juvenil.
La trama sigue los pasos de dos hermanos y para conocer la historia a fondo, la autora la relata a dos voces y en dos líneas temporales que se van intercalando, él se encarga del pasado y ella del presente. Aunque a priori puede parecer algo complejo a la hora de leer, el original planteamiento no dificulta la lectura y me parece un aspecto a destacar en positivo por su singularidad, al igual que lo bien perfilados que están los dos protagonistas de este relato.
Una novel·la forta en que les llàgrimes es donen la mà amb les rialles en un va i ve constant que ens deixa amb el cor en un puny i l’esperança per la vida com a bandera.
Crec que en la meva vida com a lectora no trobaré mai uns personatges tan sensibles i punyents com aquests bessons, sempre portant amb ells el turment d'un error, però sempre deixant un buit per a la felicitat.
Top