Jaume Morron i Estradé és soci i director de dialEc – Comunicació per a la Sostenibilitat, una microagència de comunicació especialitzada en l'acceptació social dels projectes d'energies renovables, fundada l’any 2005. Activista en ONG de defensa ambiental i de promoció de les energies renovables, destaca la seva participació en la fundació de World Information Service on Energy (WISE), amb seu a catorze països, de la qual fou representant a l’Estat espanyol durant deu anys. Ha treballat en companyies multinacionals industrials en les àrees d’operacions, màrqueting, comunicació i relacions públiques.
Des del bloc http://dialecblogspot.com segueix l’actualitat catalana i internacional de les energies renovables i l’eficiència energètica. És gerent de l’Associació Eòlica de Catalunya – EolicCat, l’associació empresarial del sector eòlic de Catalunya, des de la creació l’any 2006.
Una denúncia de l’estat de la qüestió de l’energia a casa nostra.
Després d’Energia sobirana, un clam urgent que ha generat reaccions en tota mena de fòrums, Ramon Tremosa, Jaume Morron i Manel Torrent activen de nou el debat sobre el gran tema d’avui: l’energia verda. L’aposta dels tres especialistes té la virtut d’un coneixement profund de les renovables, de l’activitat en altres països europeus i també de les potencialitats concretes del nostre país. També de les mancances, les contradiccions i la inactivitat.
D'altra banda, els autors reclamen una convivència de xarxes de distribució estatals, municipals i privades per superar el monopoli espanyol, que és un model —sostenen— que perjudica les famílies i les empreses catalanes.
Després d’Energia sobirana, un clam urgent que ha generat reaccions en tota mena de fòrums, Ramon Tremosa, Jaume Morron i Manel Torrent activen de nou el debat sobre el gran tema d’avui: l’energia verda. L’aposta dels tres especialistes té la virtut d’un coneixement profund de les renovables, de l’activitat en altres països europeus i també de les potencialitats concretes del nostre país. També de les mancances, les contradiccions i la inactivitat.
D'altra banda, els autors reclamen una convivència de xarxes de distribució estatals, municipals i privades per superar el monopoli espanyol, que és un model —sostenen— que perjudica les famílies i les empreses catalanes.