Premi de Poesia de Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater
Les oques passen que no
ho saben però
dibuixen al cel una fletxa un som-
riure una ca-
sa. Volen i mentre
volen grallen
coses que només elles entre elles entenen.
Xerrotegem nosaltres com elles, volem
un cel desnuvolat, seguim
camins apresos de vés
a saber quina
memòria. Això
que ningú no ens ha ensenyat ho
sabem més bé
que res. Sí,
xerrotegem, i la llengua crida llengua,
però com les oques el dibuix
ni veure’l no sabem.
Joan Puigdefàbrega (Saragossa, 1967) combina l’oceanografi a i l’escriptura. Ha publicat els reculls Antilles (Lleonard Muntaner, 2010) i Casa Nostra (Tinta invisible, 2013), escrits arran de navegacions fetes en diversos vaixells. Ha traduït Assaig sobre l’Exotisme: Una estètica de la diversitat, de l’escriptor i viatger Victor Segalen (Lleonard Muntaner, 2015). Està vinculat a l’art, sobretot a través del Museu de Pintura de Sant Pol, i ha p...
Llegir-ne més
Top