Nova edició d’un llibre emblemàtic de la feina com a periodista de Montserrat Roig. Un testimoni global de la seva visió del món.
Recull dels articles que Montserrat Roig va escriure durant el setembre de 1990 i el novembre
de 1991, quan ja se li havia declarat la malaltia i just fins a dos dies abans de la seva mort. Una
mostra del vessant periodístic de la Roig més madura que ens revelen una escriptora culta i
d’una gran sensibilitat moral.
El cos central del llibre, les seves línies mestres i els temes —la condició humana, el feminisme,
el discurs contra el poder, la interrogació sobre el mal, la guerra, el fet d’escriure, l’ofici de
periodista— són un testimoni global de la visió i concepció del món de l’autora i ens mostren
una personalitat literària segura i sòlida en les seves idees.
Els seus articles conformen també un testimoni global d’una visió i d’una concepció del món i
destaquen per la qualitat literària amb què estan escrits i per la seva profunditat.
Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
"Aquesta obra ha rebut un ajut a l'edició del Ministerio de Cultura y Deporte, i del Pla de Foment de la Lectura 2017-2020"
Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) va dedicar-se al periodisme d’investigació i a la narrativa. Es va donar a conèixer el 1970 amb Molta roba i poc sabó (Premi Víctor Català), un recull de contes, i el 1989 en va publicar un altre, El cant de la joventut. El 1972 va publicar la seva primera novel·la, Ramona, adéu, i la van seguir El temps de les cireres (1977. Premi Sant Jordi), L’hora violeta (1980), L’òpera quotidiana (1982) i La veu mel...
Llegir-ne més
Top