Àngels a l'andana

El tema de la mort sempre ha anat acompanyat d’una aura de misteri que l’embolcalla. No han estat poques les especulacions que s’han fet de si hi ha vida després d’aquesta. Però què passa quan estàs a mig camí entre la vida i la mort? Quan et trobes en un coma irreversible? On vas a parar? I el que sembla ser més important: ¿ets conscient d’on ets, què ha passat i què succeeix al teu voltant?

Aquestes preguntes ens les responen l’Enric i la Teresa, dos dels protagonistes d’Àngels a l’andana, l’última novel·la de Jordi Boixadós. Els dos estan en coma per motius ben diferents: l’Enric ha patit una aturada cardíaca amb greus conseqüències i la Teresa fa cinc anys que es troba en coma degut a un accident de trànsit. El seu únic nexe d’unió és la Laura, la néta de la Teresa, i la doctora resident que s’encarrega del cas de l’Enric.

Carregada d’emocions, la novel·la explora un món que tots intuïm però gairebé ningú coneix. Ens acosta al malalt que espera i als familiars que desesperen, narrat tot plegat d’una forma clara i precisa, amb tot luxe de detalls perquè el lector pugui viure la vida que el destí ha robat als protagonistes.

Si sentiu curiositat per saber què li passa pel cap a algú que es veu obligat a veure com la vida segueix el seu curs sense que pugui fer cap mena d’intervenció, aquesta, sense cap mena de dubte, és la vostra novel·la.

Àngels a l’andana són vàries històries en un sol relat i, durant el transcurs d’aquest, anem saltant d’una a una altra. Totes elles tenen a veure amb un sol tema: la mort. Una mica tètric… però és així. I el llibre intenta explicar què és el que podríem arribar a sentir en aquest moment en el qual deixem de ser al nostre cos.

El llibre planteja, a més, algunes preguntes que jo no m’havia plantejat mai, com ara si a un metge li importa gaire com em puc arribar a trobar i, fins i tot, si els importa gaire la meva vida o és tot una qüestió de qui és més eficaç professionalment, amb el reconeixement que aquest comporta.

Els protagonistes d’Àngels a l’andana, l’Enric i la Teresa, expliquen des del seu punt de vista què estan vivint i experimentant en la mateixa situació: estan en coma. El fet és que parlen com si fossin vius, però a la pràctica estan més a prop de la mort que no pas de despertar d’aquest coma.

M’ha agradat, en particular, el fet de que els “morts” s’expressin com si fossin “vius” i intentin expressar com se senten en aquell moment. No m’havia plantejat mai algunes de les qüestions que afloren dels Àngels a l’andana del Jordi Boixadós.