El fals somriure

L’illa de Gotland té quelcom que m’atreu, i no precisament pels assassinats que s’hi cometen de la mà de Mari Jungstedt, la cèlebre escriptora de novel·la negra escandinava. Potser són els racons que descriu en les seves novel·les o l’ambient de tranquil·litat que sembla estar present entre els paisatges que esmenta. El cas és que, de sobte, t’hi trobes immers i acompanyes els protagonistes. I és que, Nosaltres, el detectiu Knutas torna amb el sisè misteri de l’Illa de Gotland amb El fals somriure, i ho fa amb els protagonistes de sempre.

Aquest cop, però, s’ha produït un assassinat que ha tingut molt de ressò, ja que la víctima és en Viktor Algård, un organitzador de festes famós que, a més, té un local nocturn per a joves; local que no agrada gaire als habitants de l’illa i on fa només una setmana un jove va ser brutalment apallissat. Tindrà aquest esdeveniment quelcom a veure amb la mort del famós organitzador?

Aquest cop, el comissari Knutas haurà de decidir quina línia d’investigació ha de seguir ja que s’obren diversos camins. Les pistes que va trobant el conduiran cap a una història poc imaginable on els abusos són els protagonistes i on el sofriment humà li farà repassar la seva pròpia vida.

El fals somriure és, com els anteriors llibres de la sèrie escrits per aquesta dama de la novel·la negra, una lectura fàcil i amena. A diferència de moltes altres novel·les d’aquest gènere on els autors descobreixen l’assassí massa aviat, la Mari Jungstedt es guarda el secret fins a les últimes pàgines, cosa que fa molt més interessants els seus llibres.

No us el perdeu, Nosaltres. I atents, que a cada pàgina s’hi amaga un secret!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

No havia llegit mai res de Mari Jungstedt. M’havia fet desistir de fer-ho un comentari decebut del llibre Ningú no ho ha vist. Ara penso que la faixa que anunciava  “En la millor tradició de Henning Mankell i Stieg Larsson” potser no li feia cap favor. Ni justícia.

A El fals somriure, Jungstedt comparteix amb els esmentats autors un gènere i un escenari: la novel·la negra i la Suècia contemporània. Però hi ha moltes diferències: la més rellevant, a parer meu, és la mirada compassiva de l’autora sobre gairebé tots els seus personatges. I no serà que no hi hagi esdeveniments i situacions gore.

A la petita illa de Gotland hi inauguren un nou Centre de Convencions, un gran edifici que ha d’ajudar a incrementar el turisme durant tot l’any i no només a l’estiu. A la festa hi assisteixen més de cinc-centes persones. Viktor Algärd ho ha organitzat tot perfectament: corre el champagne, comença el ball i, com és preceptiu en el gènere negre, a la pàgina 30 ja tenim un mort.

La investigació va a càrrec del Comissari Knutas. Paral·lelament, el periodista Johan Berg anirà cobrint els esdeveniments pel canal de televisió on treballa.

I resulta que Algärd també està en el punt de mira de l’actualitat per la seva relació amb un local (d’existència molt controvertida) per a joves on s’han produït uns dramàtics esdeveniments que acaben amb un adolescent apallissat.

Un local amb una festa per a joves que acaba dramàticament, una operació de política-prestigi que pretén arrossegar turisme durant tot l’any, polítics fent-se autobombo, protestes per usar els diners dels ciutadans en projectes faraònics… Tot plegat sona prou conegut i actual oi?

Jungstedt fa servir una tècnica narrativa que consisteix en capitols curtets que ens descriuen o donen la paraula a diferents personatges dels quals anirem coneixent vida i miracles. Vides no gaire miraculoses, per cert. I de mica en mica arribarem a conèixer la veritat de què ha passat en els crims i en les seves vides.

Molt bona novel·la negra que es llegeix amb interès. I oblideu-vos de Mankell i Larsson, que són una altra cosa.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.