Novel·la pop que beu del cinema i el còmic actuals, amb un humor provocador
Edgar Cantero (el Guinardó, Barcelona, 1981) és guionista i dibuixant de còmics. Va guanyar el premi Crexells el 2008 per la seva primera novel·la: Dormir amb Winona Ryder. Ara viu a Gràcia i la seva musa (que té els cabells curts i negres i NO és Winona Ryder) se n'ha anat a Vallvidrera, un barri de perdició, ara mateix. Acompanyat de la Punker, una secundària amb caràcter, l'Edgar pujarà a buscar-la, però Vallvidrera és molt més del que deixa veure la llegenda: és una guerra de bandes, una macrofesta salvatge en el territori de la més alta burgesia catalana, un món al marge governat per gàngsters, defensat per superherois, poblat de psicòpates i maleït per un assassí en sèrie que pretén restablir l'ordre natural de les coses.
"Edgar Cantero no va de res: ni de jove-escriptor-amb-coses-a-dir, ni de convidat al programa Silenci, ni de carn de CCCB, ni de cheerleader de plataforma sobiranista, ni d'ultramodern sofisticat neoretro, ni de mutant, ni de nocilla afterpunk".MANEL OLLÉ, El País
L’F.X ha escrit una carta als lectors del Nosaltres per explicar-nos el Vallvi de l’Edgar Cantero. Ja li direu el què!
Estimat lector del Nosaltresllegim:
Imagina’t que t’enamores de la cambrera d’un bar sense haver-hi creuat gaire paraules, tan sols amb els cops de cap de “ei que tal” quan entres al bar, en silenci. Dies després, t’assabentes que se n’ha anat a Vallvidrera, i decideixes anar a buscar-la. A peu. Des de la plaça del Sol. Un cop allà, descobreixes que “esto es el Bronx”: una droga de disseny ha convertit el barri en un niu de drogoaddictes i gent a qui li va la festa. Per acabar-ho d’adobar, et veus involucrat en un assassinat, i tens molts motius (el menor, anar a la presó) per demostrar la teva innocència i trobar l’assassí.
Sí? Ho tens? No creus que és tot massa excessiu, massa rocambolesc? Doncs l’Edgar Cantero no ho creu, i un cop llegeixis Vallvi, tu tampoc ho creuràs. En aquest llibre, l’Edgar es fa ell mateix protagonista de la situació descrita al paràgraf anterior, fent creïble l’increïble. El llibre està molt ben escrit. Les accions que hi passen, tot i surrealistes, psicotròpiques i estranyes, tenen una coherència interna que fa que no et grinyoli res. La combinació és explosiva, però funciona: còmics de superherois, el Hòbbit (ho sabieu que l’Ull de Sauron vigila Barcelona?), un whodunit d’Agatha Christie, drogues de disseny, contes de fantasmes, el paisatge proper de Vallvidrera, un idioma propi, amb paraules com poix, xat, xit, xot, xut o traix…
En fi, el llibre m’ha encantat! L’he trobat molt gwye. Segur que vosaltres també l’hi trobeu!
Atentament,
F.X
Top