Premi Carlemany per al foment de la lectura

Premi Carlemany per al Foment de la Lectura

Votat per noies i nois d’entre catorze i setze anys.

La Maria és una noia de quinze anys que ha viscut sempre a Barcelona amb la seva mare. Un bon dia la mare s’enamora per Tinder d’un policia andorrà i totes dues se’n van a viure a Andorra per estar amb ell. L’enamorat de la mare els ha explicat que el seu país és el més segur i tranquil de tot l’hemisferi nord terrestre, però el mateix dia que arriben la Maria i la seva mare, deixa de ser-ho perquè hi apareix un home crucificat, i pocs dies més tard, una dona morta. La trama policial d’investigació dels assassinats s’anirà entrellaçant amb les peripècies de la protagonista i la seva adaptació al nou país.

Una novel·la addictiva, senzilla però profunda alhora.

Diu la Clara que quan el Guim la va deixar, algunes setmanes abans de fer divuit anys, ho va fer perquè tenia ganes de fer coses, de viure la vida. Que no sabia, que no podia saber, que només sis mesos després es quedaria tetraplègic en un accident de moto i que seria ella qui viuria la vida que ell s’havia imaginat. Diu que la del Guim va acabar sent una vida totalment diferent. Una on tot allò que anhelava eren coses que no podria tornar a fer o a tenir mai. O això era el que els altres li deien.

La llista de les coses impossibles és la història de la Clara i del Guim. Una història de somnis i de realitats, de desitjos i de ferides. Una història d’amor i de vida.

PREMI CARLEMANY PER AL FOMENT DE LA LECTURA

Votat per noies i nois d’entre catorze i setze anys

Kenya, 1947. Una elefanta neix en un poblat a tocar de la plantació de te de la família Cunningham. La infantesa del petit Archibald quedarà marcada per aquest esdeveniment extraordinari. El vincle que s’estableix entre tots dos durarà seixanta anys, i res, ni els canvis de continent ni les moltes voltes que dona la vida, aconseguirà desfer aquella amistat entre un nen i una elefanta, entre l’home i la natura. Malgrat abandonar l’Àfrica només amb onze anys, l’Archibald Cunningham sempre somiarà tornar-hi i retrobar aque- lla amistat, però només quan arribi als seixanta-sis anys, des- prés de jubilar-se, aconseguirà acomplir el seu desig: tornar a veure elefants en llibertat.

PREMI CARLEMANY PER AL FOMENT DE LA LECTURA

Votat per noies i nois d’entre catorze i setze anys

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

A la Terra Fosca està prohibit estimar. L’Ordre Ministerial ha robat el temps de les persones i ha omplert el món de por. Només hi ha una petita esperança: una noia que la germandat dels Arbis va amagar a Mins, un poble ocult entre la boira, perquè algun dia pogués derrotar Kavega, el tirà misteriós de l’Ordre Ministerial. La Gala, reclosa a Mins fins als 13 anys, es veu obligada a prendre un camí diferent quan el govern l’atrapa i li ofereix un poder difícil de rebutjar.

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

La Jane es una noia anglesa que, des de petita, ha passat milers d’hores entrenant. Un estiu,
mentre és de vacances a Çesme, Turquia, descobreix que l’esport que l’apassiona pot tenir una
altra utilitat: ajudar tres refugiats iraquians, la Fàtima, el Saïd i l’Aïxa, a arribar nedant a l’illa
grega de Quios, en territori europeu. El braç de mar de cinc quilòmetres de mar que separen
Çesme de Quios estaran plens de riscos i aventures.
PREMI CARLEMANY 2019

La Rut, una noia de setze anys d’una ciutat mitjana, comença els seus estudis artístics en un nou institut força allunyat del seu barri. L’envolten un nou grup d’amigues, un amor que truca a la porta i un profund secret que arrossega des dels quatre anys i que mai no ha mostrat fora de les parets de casa seva: una llarga cicatriu i una cintura massa estreta li recorden cada dia, des del mirall, que li falta una part de si mateixa, un bon tros de Rut que un càncer es va emportar fa temps. La vergonya a mostrar el seu cos i la por al retorn de la malaltia l’assetgen, però la Rut aprendrà a mirar-los tots dos als ulls i plantar-los cara.

No tenia cap intenció de confessar-los el secret que havia aconseguit amagar fins a quart de secundària a tota la meva classe de tota la vida. Potser alguns devien recordar que als cinc anys havia desaparegut del  parvulari, o que als set havia tornat amb aquella perruca que els més valents provaven d’estirar-me, però mai no havien preguntat més del compte i jo no havia buscat racons sota els gessamins per fer-me entendre ni per les més íntimes. No m’arriscaria ara, davant de tres quasi desconegudes, a deixar que sospitessin l’existència de les meves cicatrius.

Premi Carlemany per al Foment de la Lectura 2017.

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

En Wolfgang té onze anys i un coefi cient intel·lectual de 152. Li agrada fer llistes de coses
impossibles, esbrinar com es viatja a Neptú, o fabular que es convertirà en un gran pianista.
Tocar el piano és la seva passió, per a ell suposa el seu refugi d’emocions. El dia que la
mare mor, li toca anar a viure amb el desconegut del seu pare i inicia un pla per fugar-se a
la millor acadèmia de música del món. Durant el viatge, descobrirà qui és realment el pare,
quin secret familiar li amaguen “els grans” i per què té tanta por d’alguna cosa que no
s’ha atrevit a explicar mai... Wolfgang qüestionarà en tot moment el món adult, des d’uns
ulls intel·ligents, distants i crítics.

Vorejant els límits és un conjunt de narracions que exploren els desafiaments tècnics, socials i ètics a què s’enfronten els individus d’una societat que avança de manera imparable, de vegades de manera inadvertida, sorprenent els professionals de la profecia. El lector haurà de decidir si els nombrosos interrogants que plantegen els relats del llibre tenen resposta o, directament, cauen en la categoria de l’absurd. Fins on pot arribar el control dels individus? Quines conseqüències tindrà el disseny genètic dels fills? Mediten els ordinadors sobre qui els va crear? Què hi ha més enllà de la vida que coneixem?

Coses que no podrem evitar és una novel·la que ens explica la història d’un adolescent de Barcelona que canvia la rutina quan el seu pare –figura intermitent en la seva vida– el convida a emprendre un viatge d’un any per Àsia. Empès per l’esperit aventurer de la pel·lícula Into the Wild, però també amb la sensació de descontrol vital típica de l’edat, el protagonista comença una travessia que el portarà per Rússia, Mongòlia, la Xina, el Tibet i el Nepal. Un periple que l’allunyarà de les dones de la seva vida, els referents més importants del protagonista, amb qui haurà de definir noves relacions a distància.

En Pere, que és voluntari d'una organització d'ajudants a malalts oncològics, coneix un home solitari que, en arribar al final de la seva vida, li confessa el seu secret. Li diu que ell no és la persona que tothom creu que és i li dóna pistes perquè pugui esbrinar qui és ell i què ha estat la seva vida. En Pere descobrirà que aquest home fou un dels nens deportats a Rússia durant la guerra civil espanyola i que més tard va formar part dels serveis d'espionatge russos. Convertit en un preparat espia, va ser enviat als Estats Units per aconseguir, entre d’altres missions, alguns informes sobre la bomba atòmica. Obligat a canviar de nom i d'identitat en diverses ocasions, va ser enviat a Berlin Est, on va establir relació amb un científic important. Finalment, després d'obtenir documents secrets d'un nou avió, perseguit pels russos i els anglesos, rep una oferta seriosa per formar part de la CIA. Molts anys després, a Mallorca, intenta recuperar la seva identitat, perduda durant la infantesa.

" Mira el cel; la lluna. I pensa que tots els homes, de qualsevol nació, de qualsevol exèrcit i bàndol, viuen sota el mateix cel. Miren la mateixa lluna".És l'any 1941, i Claire viu amb la seva mare al petit poblet de Cambes-en-Plaine, a la Baixa Normandia. El seu pare és un dels milers de francesos que ja no tornaran mai més a casa. La vida es fa difícil per a una jove amb ganes de menjar-se el món. I llavors arriben els alemanys. I, amb ells, Geert. El poble s'omple d'uniformes enemics. Els oficials es reparteixen per les cases del poble. Geert és enviat a la casa del mestre, la casa de Claire.De mica en mica, els dos joves deixen de mirar-se com a enemics i comencen a mirar-se com el que són: un jove de divuit anys i una noia de setze. S'estimen de debò. Però el destí que els va unir en aquelles circumstàncies tan adverses, els tornarà a separar. Rússia ha declarat la guerra a Alemanya. Els soldats alemanys se'n van al front rus. Geert i Claire no tenen dret ni a un darrer adéu...

Per què dormim? És veritat que el cervell necessita descansar, o és una manera d'ocultar el seu veritable potencial? En un búnquer secret de l'exèrcit americà, el doctor Metcalf ha trobat la manera d'accedir al Poder, la força secreta de la ment, i té una idea molt clara de com l'ha de fer servir. El general Sandcliff és l'únic que pot evitar que el doctor s'infiltri en els nostres somnis i acabi controlant la humanitat. Podrà aturar l'home més perillós del món? Insomnes, aviat sabrem on està disposat a arribar per aconseguir-ho.Hipnofòbia és una història d'intriga amb tocs fantàstics, que utilitza una estructura inspirada en les sèries de televisió i pren com a referents l'horror gòtic de Lovecraft i Poe, els còmics dels X-Men, Shakespeare o les pel·lícules de Brian de Palma.Salvador Macip planteja a Hipnofòbia el tema de la manipulació dels individus i la societat des d'un poder a l'ombra. 

Per què dormim? És veritat que el cervell necessita descansar, o és una manera d'ocultar el seu veritable potencial? En un búnquer secret de l'exèrcit americà, el doctor Metcalf ha trobat la manera d'accedir al Poder, la força secreta de la ment, i té una idea molt clara de com l'ha de fer servir. El general Sandcliff és l'únic que pot evitar que el doctor s'infiltri en els nostres somnis i acabi controlant la humanitat. Podrà aturar l'home més perillós del món? Insomnes, aviat sabrem on està disposat a arribar per aconseguir-ho.Hipnofòbia és una història d'intriga amb tocs fantàstics, que utilitza una estructura inspirada en les sèries de televisió i pren com a referents l'horror gòtic de Lovecraft i Poe, els còmics dels X-Men, Shakespeare o les pel·lícules de Brian de Palma.Salvador Macip planteja a Hipnofòbia el tema de la manipulació dels individus i la societat des d'un poder a l'ombra.