Estimat amic

Josep Pla (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981) és sens dubte el prosista més destacat de la literatura catalana del segle xx. Poc després d’iniciar-se en el periodisme, va treballar durant una quinzena d’anys com a corresponsal a l’estranger per als diaris La Publicitat i La Veu de Catalunya, i durant la Segona República Espanyola va establir-se a Madrid com a cronista parlamentari. Passada la Guerra Civil va continuar la seva activitat periodística, especialment al setmanari Destino (on va publicar alguns dels seus grans reportatges, que de vegades es van convertir en llibre, com aquest Israel el 1957), i es va concentrar, sobretot, en la construcció pacient d’una obra literària monumental i decisiva, recollida per Edicions Destino en els quaranta-sis volums de la seva Obra Completa.

En els últims anys, gràcies a la col·laboració amb la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona i amb la Fundació Josep Pla de Palafrugell, Destino ha incrementat la bibliografia planiana amb la recuperació d’obres fonamentals, com La cendra de la vida (2021) o Coses vistes (2025), amb l’edició de textos inèdits tan rellevants com La vida lenta (2014), Fer-se totes les il·lusions possibles (2017), Història de la Segona República Espanyola (2020) o La inflació alemanya (2023), i també amb l’edició dels epistolaris amb Gaziel (2018), Jaume Vicens Vives (2019), Joan Estelrich (1922) i Francesc de B. Moll (2023).

Agustí Calvet, conegut com 'Gaziel' (Sant Feliu de Guíxols, 1887 - Barcelona, 1964). Periodista i escriptor, és director de La Vanguardia entre 1920 i 1936. Durant aquest període, es converteix en el periodista polític més admirat i en líder d'opinió de la burgesia liberal catalana. Exiliat durant la guerra, retorna el 1940, però ha de deixar d'exercir la seva professió. S'instal·la a Madrid i escriu llibres de memòries i de viatges que obtenen un remarcable èxit de crítica i de públic, entre els quals destaca Tots els camins duen a Roma. Història d'un destí (1958). El 1959 s'estableix definitivament a Barcelona, on escriu el gruix de la seva obra en català. Pòstumament surt publicada la seva obra inèdita i, el 1971, apareix a París Història de "La Vanguardia" (1884-1936). És considerat el primer periodista "modern" d’Espanya i el primer a donar una òptica internacional als seus escrits. Gaziel és, juntament amb Josep Pla o Eugeni Xammar, un dels grans noms del cànon periodístic català.