Grup62
Tapa dura sense s/cob(cartoné)
Triar format
Tria el teu format
Veure opcions de compra

Quan érem feliços

Col·lecció: L'ANCORA
Nombre de pàgines: 424

Sinopsi de Quan érem feliços:

Premi Josep Pla 2012
Basada en les peripècies d'una família nombrosa de dotze germans a la Catalunya de postguerra, Quan érem feliços és una història real plena d'emocions, d'humor i de tensions en la qual l'autor evoca en primera persona els paisatges de la seva infantesa. Un recorregut de vegades íntim i de vegades panoràmic, gairebé cinematogràfic, ple d'imatges poderoses dels carrers del Barri Vell de Girona, l'estiueig a la Fosca, els setembres a pagès al mas d'Aiguaviva i els anys d'internat al Collell.
Tapa dura sense s/cob(cartoné)
Triar format
Tria el teu format
Veure opcions de compra

Sobre l'autor de Quan érem feliços

© Xulio Ricardo Trigo

Rafel Nadal i Farreras (Girona, 1954) col·labora regularment en diversos mitjans escrits i audiovisuals. Va ser director d’El Periódico de Catalunya de maig de 2006 a febrer de 2010, període durant el qual el diari va rebre nombrosos premis, entre els quals el Nacional de Comunicació. És autor d’Els mandarins (2011), un llibre de retrats sobre el poder; Quan érem feliços (Premi Josep Pla 2012), una obra de referència de la literatura de la mem...

Llegir-ne més
Informa't de les nostres novetats de novel·la contemporània
Apunta't i t'informarem de les nostres novetats més destacades
Carregant...

Premis

Premi Josep Pla Guanyador Edició 2012 Saber-ne més

Fitxa tècnica

Data de publicació: 07/02/2012 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-9710-212-4 | Codi: 383124 | Format: 16 x 23,6 cm. | Presentació: Tapa dura sense s/cob(cartoné) | Col·lecció: L'ANCORA

Blog

Rafel Nadal: Quan érem feliços

Antoni Pladevall ens ressenya el llibre Quan érem feliços, de Rafel Nadal, Premi Josep Pla 2012.

El llibre Quan érem feliços suposa, ras i curt, una excel·lent primera incursió literària del periodista extraordinari que ja és Rafel Nadal. Es tracta d’un llibre de memòries sobre la seva infantesa i adolescència, però amb moviments de llançadora a temps més reculats o recents, de manera que la cobertura temporal del relat abasta un segle llarg. El recordatori dels anys 50 i 60, però, constitueix el nucli central i, doncs, Nadal segueix l’estela de la memorialística infantil practicada per noms tan importants de la literatura universal com, posem per cas, Màxim Gorki (La meva infantesa), Lev Tolstoi (Infància, adolescència, joventut), Georges Perec (W o el record de la infantesa) o J. M. Goetzee (Infantesa. Escenes de la vida a províncies). El títol de Nadal obvia el terme “infantesa”, però la preciosa foto de l’àlbum familiar que figura a la portada no enganya a ningú.

Estructuralment parlant, Nadal hi ordena, com un demiürg, el magma dels seus records personals i familiars en múltiples escenes o retalls de vida d’extensió breu (2-5 pàgines) distribuïdes en 7 blocs narratius de llargària desigual.

El relat íntim –a voltes molt despullat– del nen que va ser adquireix de seguida la volada d’un retrat familiar i d’un retrat social de la Girona de postguerra sota el franquisme viscut en el si de la petita burgesia de províncies que la família de l’autor representa a la ciutat de l’Onyar (un ambient, val a dir, fàcilment extrapolable a altres ciutats de províncies com, per exemple, Tarragona o Vic, també episcopals i reuniversitàries).

El volum evoca els ascendents paterns i materns (els Nadal de Cassà i els Farreras de Girona), el drama de la guerra esguerradora de somnis i, sobretot, les peripècies de la família Nadal Farreras formada pels pares, la baba Teresa i la llarga corrua dels 12 germans (Quim, Pep, Nando, Jordi, Manel, Rafel, Maite, Jaume, Toni, Anna, Mercè i Elena) a través d’un anecdotari faceciós sobre la convivència familiar i les inevitables divergències entre pares i fills derivades de l’autoritarisme dels uns i de la rebel·lia dels altres.

Quan érem feliços constitueix un exercici de gran sinceritat i confessióque comprèn referències tant a l’autodidactisme pràctic del pare, la formació intel·lectual de la mare o la companyia entranyable de la baba Teresa com a les estretors econòmiques o al conservadorisme moral i religiós dels pares, membres de l’Opus Dei. El llibre apunta experiències dures no exemptes de sofriment i llàgrimes: l’enyorament que passa el protagonista a l’internat del Collell durant cinc anys, la severitat paterna o la mort accidental del germà petit la revetlla de Sant Pere de 1991.

El balanç sentimental final, però, malgrat l’austeritat econòmica i la rigidesa de la moral familiar imperant a l’època, és la sensació d’haver estat feliç durant la infantesa buida de responsabilitats, de manera que l’obra recrea, a la rodorediana manera, el paradís de la infantesa, metaforitzat amb el somni que tenia de petit: que es quedava tancat de nit a la pastisseria Puig de Girona. El final, amb el recordatori del 63è aniversari del casament dels pares, rebla l’agraïment i per tant l’homenatge als seus progenitors.

Nadal se’ns revela un bon practicant de la literatura del detall, de manera que colors, olors, gustos i formes queden perfectament matisats, i també un excel·lent constructor d’escenes costumistes i d’atmosferes d’un gran realisme. Destaca la precisió amb què reconstrueix l’ambient familiar: els àpats, les festes i els rituals religiosos de Nadal, Reis, Rams, Pasqua i Corpus, els jocs diversos, els càstigs, els estiueigs a la costa (la platja de La Fosca) i les setembrades a pagès a Can Cantalozella (Aiguaviva). Abunden les anècdotes divertides i entranyables com, per exemple, una tarda de cinema dominical a la plaça de Sant Agustí o l’anada a Cassà amb tota la família embotida dins del 2 CV. Les descripcions minucioses, altrament, sobre les tasques agrícoles, ramaderes i, sobretot, hortícoles suposen un veritable plaer perquè et connecten directament amb els colors i les olors de la natura.

El llibre s’erigeix de passada en una mena d’homenatge a la diguem-ne geografia íntima de l’autor: Cassà de la Selva, Palamós, Aiguaviva i, sobretot, els llocs del barri vell de Girona: la casa familiar amb jardí de la plaça de santa Llúcia, els carrers i les places, la Rambla, les botigues, els cinemes, les escolàpies, l’institut vell i el nou i els espais religiosos com la Catedral, el Seminari, Sant Pere de Galligants, Sant Feliu, Sant Daniel…

Malgrat la cruesa de determinats fets i experiències, la mirada amable i bonhomiosa i el to irònic s’imposa a la irritabilitat i el descarnament i, en comptes de l’apunt tremendista i morbós, brilla tothora l’emotivitat ben mesurada, tal com veiem, per exemple, en el bloc que evoca la mort desgraciada d’en Toni (“La tramuntana irromp en el paradís una nit de revetlla de Sant Pere”), un exemple de gran bellesa dramàtica.

Un dels millors actius, sens dubte, com escau a la bona literatura, és la llengua rica, nítida, dúctil, rítmica i llisquent que hi maneja Nadal. Una llengua que recrea, en aquest cas, la parla viva de les comarques gironines.

En resum, podem dir que Quan érem feliços és un text narratiu bell i intens que primer t’embolcalla, després t’arrossega i finalment et sotmet. Una obra emotiva, epidèrmica i sensual, no exempta de puntuals fulguracions poètiques, que delata la gran capacitat d’observació i la sensibilitat acusada de l’autor. Una obra en què convergeixen valentia emocional i saviesa literària i que pot convertir-se, de passada, en un incentiu creatiu poderós per a qualsevol altre escriptor. Una obra que pot quedar com un referent de pes en el camp de la memorialística infantil de dintre i de fora de casa nostra.

Antoni Pladevall

Quan érem feliços, de Rafel Nadal

Una crònica dolça i enyorada del passat

No és la primera vegada que es parla al Nosaltres del llibre de Rafel Nadal, Premi Josep Pla 2012. Antoni Pladevall va fer ja fa uns mesos una ressenya excel·lent i molt completa. Ara, quan estic llegint els llibres que em vaig comprar per Sant Jordi, li ha tocat el torn al llibre de Rafel Nadal, que he llegit amb delectació.

Quan érem feliços és una crònica dolça (el primer capítol el vaig llegir dues vegades per imaginar-me ben bé els dolços que s’hi descriuen) i enyorada de la infantesa de l’autor en el context d’una família molt nombrosa (amb onze germans!) amb pares i babos, en una Girona grisa i de pedra, en el barri vell, voltat d’esglésies i de la catedral, a la platja de La Fosca de Palamós, en el mas d’Aiguaviva i en el trist internat del Collell. Diuen que els psicòlegs americans cada cop donen més importància al lloc que ocupen els infants a la família. Ser el sisè deu donar, sens dubte, una possibilitat d’observar i de passar una mica desapercebut molt avantatjosa.

El llibre està dividit en set parts i cada una d’elles en capítols curts que unes vegades estan dedicats a persones concretes, a una anècdota determinada o a la descripció d’una festa o diada a Girona. La part dels antecedents familiars i els primers anys a Girona és la més llarga i minuciosa: ocupa quasi la meitat del llibre. I és una part que m’ha agradat molt. Alguns d’aquests petits capítols són magnífics: “La llibreta vermella”, per exemple, dedicada a la baba Teresa i els comptes que portava amb néts com el Rafel (un altre dia podríem reflexionar sobre les figures femenines, com ara l’estimada baba,  presents en la infantesa de l’autor).

En l’altra meitat del llibre dedica una major extensió als estius a La Fosca i per tant, a l’ambient de platja, les sortides a pescar i, de manera més breu, l’evocació dels treballs agrícoles i de les fruites i hortalisses del mas d’Aiguaviva on passaven pocs dies de setembre, que significaven el final de l’estiu. En aquests capítols de l’estiueig el perfum de la llibertat –tot i el conservadorisme moral i religiós d’uns pares de  l’Opus Dei-  es barreja amb les olors intenses del mar i del camp.

A continuació ve la part dura de la crònica, començant pels tristos records de l’inhòspit, fosc i fred internat del Collell on Nadal es va fent gran enmig d’un gran enyor de casa, de la baba, dels pares i de Girona, per culminar en les 20 pàgines que ell titula “La Tramuntana irromp en el paradís una nit de revetlla de Sant Pere” on  -aquí sense descripcions minucioses- sap transmetre’ns el drama que significa per a tota la família la desaparició d’en Toni al mar.

La  crònica del dinar de celebració dels 63 anys de casats dels pares amb tota la tribu dels Nadal és, sense dir-ho, l’epíleg del llibre i l’acte d’homenatge i agraïment de l’autor cap als seus pares.

Si llegiu el llibre, a banda de que segur, segur, que us farà evocar la vostra infantesa de manera espontània, us sorprendreu de descobrir com Rafel Nadal fa servir la llengua amb eficàcia i naturalitat al mateix temps que trobareu un riquíssim lèxic, de filiació gironina, per designar flors, arbres i plantes del jardí, pastissos, peixos, fruites, conreus, estris de pescar o estris de pagès.

Un bon llibre, sens dubte!

Totes les opinions de Quan érem feliços

Deixar un comentari
  • La teva valoració
Perquè la valoració sigui visible necessitem que accedeixis al teu compte Accedir