7 dones importants catalanes a reivindicar aquest 8 de març
El 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona, un moment ideal per destacar i celebrar les dones que han fet història. A Catalunya comptem amb grans autores que han contribuït a elevar la nostra literatura i que han servit de guia i d’inspiració per moltes altres escriptores catalanes actuals.
Avui volem aprofitar per repassar algunes de les obres clau escrites per autores catalanes, i reivindicar-les coincidint amb la celebració del 8-M.
Aprofitem també aquesta oportunitat per recomanar-vos altres autores internacionals que son rellevants dins el panorama literari feminista, i de les quals podeu llegir els llibres en català.
Montserrat Roig
Montserrat Roig és una de les veus més destacades de la literatura catalana contemporània. Escriptora i periodista, la seva obra es caracteritza per una mirada lúcida i compromesa amb la memòria, la identitat i la condició de la dona.
A Digues que m’estimes encara que sigui mentida, Roig ofereix una obra íntima i reflexiva que esdevé gairebé un testament literari. Escrita durant el temps de malaltia, l’autora hi explora les seves grans passions: la vida, la literatura i l’ofici d’escriure. A través de records, reflexions i una mirada crítica sobre el paper de les dones en la literatura, Roig construeix un recorregut personal que també és una reflexió sobre la memòria i la ciutat de Barcelona.
El testament literari de Montserrat Roig: un recull de reflexions sobre les seves inquietuds vitals i literàries.
Concebut durant el temps de malaltia, Digues que m’estimes encara que sigui mentida és un recorregut íntim per les pàtries de l’autora: la vida i la literatura.
Amb mirada de dona arrelada al seu temps i amb perspectiva històrica, Montserrat Roig expressa la seva passió per la literatura, reflexiona sobre l’ofici d’escriure i especialment sobre les maneres d’escriure de les dones. Indaga també sobre la memòria personal com a recurs vital i literari i estableix una geografia literària de la ciutat, elaborada a partir de l’evolució paral·lela de la dona i Barcelona al llarg de la història. En definitiva, a través de les seves vivències personals i prenent com a punt de partida la seva condició de dona, Montserrat Roig reflexiona sobre l’escriptura.
Clementina Arderiu
Clementina Arderiu és una de les grans veus de la poesia catalana del segle XX. La seva obra, marcada per una sensibilitat delicada i profunda, explora la vida quotidiana, els sentiments i l’experiència femenina amb una gran força lírica.
A Jo era en el cant. Obra poètica (1913-1972) es recull bona part de la seva trajectòria poètica, una obra que, sota una aparença senzilla sovint propera a la cançó popular, amaga una gran intensitat intel·lectual i un rigor artístic remarcable. Els seus poemes construeixen un univers íntim i reflexiu que connecta amb l’experiència humana i amb la mirada singular d’una autora fonamental de la literatura catalana.
Edició commemorativa dels 50 anys de la mort de l’autora
Clementina Arderiu (1889-1976), una de les veus més altes de la poesia catalana del segle XX i baula imprescindible en la tradició literària femenina a casa nostra, va morir fa exactament cinquanta anys. Sota una aparença senzilla, sovint deutora de la cançó popular, la seva poesia amaga molta força intel·lectual, un gran rigor artístic i un caràcter resoltament personal.
Aquest volum aplega els sis reculls de poesia que va publicar: Cançons i elegies (1916), L’alta llibertat (1920), Cant i paraules (1936), Sempre i ara (1946), És a dir (1959) i L’esperança, encara (1968). A més d’un suplement d’inèdits i de textos complementaris, un apunt biogràfic de Cèlia Riba, neta de la poeta, i unes notes del curador completen el volum.
Mercè Rodoreda i Mercè Ibarz
No podem començar per ningú altre. Mercè Rodoreda és, molt possiblement, l’autora més llegida i reivindicada de les nostres lletres. El que us recomanem avui, més que una de les seves novel·les, és el retrat que n’ha fet una altra escriptora, Mercè Ibarz, que amb un estil proper al de Rodoreda, explora la seva trajectòria amb profunditat i comprensió.
El llibre ressegueix les diverses facetes de la vida de Rodoreda, incloent-hi els llocs on va viure, els períodes d'exili, les seves aspiracions com a dona i escriptora, i el seu desig d'escriure, fins i tot quan les circumstàncies no ho permetien i es veia obligada a guanyar-se la vida amb altres ocupacions com ara la costura o la pintura.
Gràcies a aquest treball d’Ibarz, podem comprendre millor el llegat literari i personal de Mercè Rodoreda. El llibre remarca la seva contribució artística, situant-la com una figura destacada en l'escena literària de l'Europa de l'època posterior a les guerres i una de les grans veus de la literatura catalana.
El retrat d'una trajectòria i una obra artística de categoria en l’Europa de després de les guerres
Un vivíssim retrat de Mercè Rodoreda que es llegeix com una novel·la. Escrit sovint en primer pla, Mercè Ibarz dibuixa la seva vida i n'explora l'obra en un relat que condensa indagacions i lectures rodoredianes al llarg de trenta anys, les amplia i les il·lumina amb penetració i traça narradora. Les ciutats on va viure i els exilis, les aspiracions de dona i d’escriptora, el desig ineludible d’escriure són els colors bàsics de l'aventura vital i creativa de Rodoreda, escriptora nòmada d'espurnes refulgents. Fins quan no podia escriure i es guanyava la vida cosint o quan pintava. El retrat d'una trajectòria i una obra artística de categoria en l’Europa de després de les guerres. Una Rodoreda total.
Maria-Mercè Marçal
Si parlem d’autores catalanes que cal reivindicar el 8 de març, no ens podem oblidar a la poetessa Maria-Mercè Marçal. La germana, l'estrangera és una col·lecció de poemes escrits al llarg de quatre anys, entre 1981 i 1984.
La Germana, l'estrangera presenta una exploració poètica de la relació entre el jo líric i l'altra, ja sigui la filla o l'amant. Des de les sextines de "Terra de Mai" fins al darrer poema de "Sang presa", la poesia de Marçal ofereix una mirada profunda sobre la identitat i les connexions humanes en diferents àmbits de la vida.
La nova edició d'aquesta obra ofereix als lectors l'oportunitat de descobrir o redescobrir la riquesa i la subtilesa de la veu poètica de Marçal.
Nova edició.
Com explica Marçal en el pròleg a la primera edició de La germana, l’estrangera (1985), el volum arreplega poemes escrits al llarg de quatre anys (1981-1984). Des de les sextines de Terra de Mai —que primer s’havien publicat independentment el 1982 sense gaire èxit— fins al darrer poema de «Sang presa», ens trobem amb un jo que cerca definir-se en relació a l’altra, ja sigui la filla o l’amant.
Gemma Lienas
El diari lila de la Carlota de Gemma Lienas ja és tot un clàssic contemporani del feminisme. La novel·la segueix la vida de la Carlota, una adolescent de catorze anys que decideix començar a escriure un diari en un quadern lila que li regalen. A través dels seus escrits, la Carlota reflexiona sobre el seu dia a dia, les seves experiències a l'institut, les seves relacions amb amics i familiars, i els seus pensaments més íntims.
Aquesta és l’excusa per tocar temes comuns a la vida d'una adolescent, com l'amistat, l'amor, les inseguretats, les pressions socials i els canvis en la família. Escrit amb un to autèntic i proper, no resulta difícil identificar-se amb els reptes i les alegries que enfronta la Carlota en el seu procés de creixement. Una lectura perfecta per introduir a nois i noies en el feminisme i la igualtat.
El Diari Lila de la Carlota no és una novel·la. Tampoc un diari íntim qualsevol. La Carlota, encuriosida pel joc proposat per l'àvia, observa el món amb les «ulleres liles» i comprova com situacions quotidianes que semblaven inqüestionables són injustes i discriminatòries. ¿Qui s'ha inventat que, en qüestions amoroses, els nois han de prendre la iniciativa? ¿Per què el físic de les noies és més important que el dels nois? I topa, també, amb l'horror de les xifres. El setanta per cent dels pobres de la Terra són dones...
Empar Moliner
Empar Moliner és escriptora i periodista, i una de les veus més reconegudes de la literatura catalana actual. Al llarg de la seva trajectòria ha publicat novel·les i reculls de relats amb una mirada irònica i incisiva sobre la vida quotidiana i les relacions humanes.
A Benvolguda, Premi Ramon Llull 2022, Moliner narra la història de la Remei Duran, una dibuixant de prestigi de cinquanta i pocs anys que, en un moment aparentment banal, intueix que el seu marit s’enamorarà d’una altra dona. A partir d’aquesta revelació, la novel·la explora el pas del temps, la vulnerabilitat de l’amor i els canvis que arriben amb la maduresa.
Amb una veu lúcida i directa, l’autora construeix una història que reflexiona sobre la parella, la maternitat i les incerteses que acompanyen el pas dels anys.
UNA NOVEL·LA BRILLANT. UNA CELEBRACIÓ DE LA VIDA. Amb la lucidesa, l’humor i la rauxa d’Empar Moliner
Quan a la Clàudia Pruna li anuncien que li queda poc temps de vida, decideix organitzar la seva desaparició d’una manera tan pragmàtica com insòlita, continuar publicant els seus articles quan ja no hi sigui. Per això recluta un jove bibliotecari que l’admira, l’instal·la a la seva masia del Montseny i el converteix en còmplice involuntari d’una operació literària i vital que desafia tots els límits de la intimitat.
Instruccions per viure sense ella és una novel·la que sacseja.
Una obra madura que confirma la potència literària d’Empar Moliner.
