Grup62

Davant la commemoració del Dia Internacional de la Dona, el 8 de març, és important reivindicar el paper de les dones en tots els àmbits de la societat, també en la literatura. I és que, encara que són moltes les dones que es dediquen a escriure, per desgràcia sovint han estat menys reconegudes que els seus homòlegs masculins. 

Per això en aquest article ens centrem en set escriptores actuals que han deixat una empremta feminista i reivindicativa en les seves obres. 

Aprofitem el Dia de la Dona per recomanar-vos aquestes obres, que mereixen ser conegudes i valorades per tothom. A través de la seva escriptura, aquestes autores han aixecat la seva veu, han retratat la realitat de les dones i han contribuït a la diversitat cultural. 

  

Curar-se amb paraules, de Rupi Kaur

La poeta canadenca d’origen indi Rupi Kaur es va fer popular després de ser censurada a Instagram. Avui ven milers d’exemplars dels seus llibres de poesia arreu del món. 

Curar-se amb paraules és la seva quarta obra i ens mostra el poder de l’escriptura com a eina de curació i autoexploració conscient. 

A través de la seva poesia i reflexions, l’autora guia el lector en un viatge interior per temes com el trauma, la pèrdua, l’angoixa, l’amor i la curació. Així, Kaur ens demostra que no és necessari ser un escriptor professional per emprendre aquest camí de curació, només cal començar a escriure. T’hi animes?

He avortat, de Pauline Harmange

L’assagista Pauline Harmange s’ha fet un lloc dins les veus del feminisme actual gràcies al seu llibre Jo, els homes, els detesto. El seu nou assaig és també una obra important i valenta que aborda un tema que encara és tabú a molts llocs del món: l’avortament. 

La llei del silenci que envolta aquest tema, juntament amb la pressió social i cultural, fan que moltes dones que han passat per aquesta experiència no s’atreveixin a parlar-ne públicament. Per aquest motiu l’obra d’Harmange és especialment útil, ja que treu a la llum les reflexions i les emocions que moltes dones han experimentat però que no han pogut expressar.

L’assaig d’Harmange és una història íntima sobre la interrupció voluntària de l’embaràs. L’autora hi comparteix les seves reflexions i contradiccions durant el procés i després. Harmange és una feminista convençuda, però la seva experiència de l’avortament va fer que es qüestionés a si mateixa i les seves creences. Va haver de fer front als estereotips i la pressió social que envolten l’avortament i va lluitar per superar el tabú sobre aquest tema.  

De mares a filles, de Marina Subirats Martori

La sociòloga Marina Subirats és més que reconeguda per la seva trajectòria compromesa amb el feminisme i la igualtat. En aquest llibre, que us recomanem, planteja una reflexió important sobre la transmissió de la feminitat a través de les generacions de dones. L’autora analitza com les mares han influït en la construcció de la feminitat de les seves filles i quins missatges, imposicions i exigències han transmès per fer-les dones.

Subirats es pregunta com era criar una filla en una societat que estava regida pels homes i que no deixava gaire espai per tenir criteri propi. Així mateix, analitza si tots aquests models i mandats encara són vigents i fins a quin punt les dones se n’han pogut deslliurar.

La decisió, de Viola Ardone

Després de captivar-nos amb El tren dels nens, l’escriptora italiana Viola Ardone presenta una commovedora novel·la que explica la història d’Oliva Denaro, una nena que va lluitar per la seva llibertat en una època i un lloc, la Sicília dels anys seixanta, en què néixer dona era una condemna.  

A través de la perspectiva d’Oliva, l’autora destaca les contradiccions humanes que sorgeixen en les relacions entre pares i fills, i especialment entre mares i filles. La història també posa en evidència l’ambigüitat del desig i el paper que exerceix la violència dels rols socials en la vida de les persones.

El llibre també destaca el paper dels homes en aquesta lluita per la llibertat de les dones i la seva capacitat per canviar de mentalitat.  

Aquesta història ens recorda que la lluita per la llibertat és una tasca constant i que els drets del quals gaudim avui dia no són un regal, sinó el fruit de molts anys de lluita i sacrifici.

La possibilitat de dir-ne casa, de Marta Orriols

Marta Orriols, que ja ens va agradar molt amb la seva novel·la Aprendre a parlar amb les plantes, és una de les nostres autores favorites. El Dia de la Dona és un bon moment per llegir el seu últim llibre, La possibilitat de dir-ne casa, una novel·la que explora el concepte de «casa» a través de la història d’una corresponsal a l’Orient Mitjà que decideix tornar a Barcelona després de vint anys. 

La protagonista reflexiona sobre el sentit profund de casa i com el pas del temps i la distància poden distorsionar-lo. La novel·la està molt ben documentada i l’autora ha comptat amb l’ajuda de la periodista Txell Feixas, corresponsal de TV3 a Beirut.

La possibilitat de dir-ne casa convida els lectors a reflexionar sobre la importància de la llar i dels lligams emocionals que ens defineixen.

La llei de l’hivern (Premi Josep Pla 2023), de Gemma Ventura

La llei de l’hivern, guanyadora del Premi Josep Pla de narrativa 2023, ens ha donat a conèixer la faceta de novel·lista de Gemma Ventura, professora especialitzada en música i col·laboradora entre altres del digital Catorze. La seva primera novel·la és una obra màgica i intimista, dedicada a les persones que no hi són però que ens acompanyen i a l’atzar. El llibre tracta de la relació entre els éssers humans i la natura. 

La protagonista de la història és una noia que vetlla el seu avi, i en aquest silenci s’imposa la memòria i la imaginació. A través d’una prosa poètica, Ventura explora temes com la pèrdua, la solitud, la natura i la identitat. 

Les nostres mares (Premi Sant Jordi 2021), de Gemma Ruiz Palà

Acabem parlant de la periodista i escriptora  Gemma Ruiz Palà, que va resultar guanyadora de la 63a edició del Premi Sant Jordi amb Les nostres mares. Aquesta novel·la fa un homenatge a les dones nascudes a la dècada dels cinquanta, durant la dictadura franquista. A través de deu personatges, l’autora narra la història de les dones de l’època, que van haver de renunciar als seus somnis per garantir un futur per a les seves filles. Tot i les adversitats, aquestes dones van continuar lluitant i tirant endavant. 

El llibre ens mostra com aquestes dones van defugir la gàbia domèstica que s’imposava a l’època i van mantenir la pulsió artística, van liderar lluites veïnals, van descobrir el feminisme i van ser mestresses del seu destí. A més a més, la novel·la destaca la importància de la sororitat i de l’alegria com a eines de resistència. Les nostres mares és un merescut homenatge a les dones que van obrir un camí a les noves generacions i que ja són un referent per a les dones d’avui.


Els llibres que us proposem comparteixen el fet d’estar escrits per escriptores que tenen una mirada compromesa amb el feminisme i la lluita pels drets de la dona. Però n’hi ha moltes més que també podríem reivindicar aprofitant el 8-M. Podeu trobar moltes més propostes en aquesta selecció.

Valora aquest article